VIA PARAIMARA

 DIJOUS, 03 DE DESEMBRE

Hi ha companys de la colla que aprofitaran aquests die per fer una escapada llarga, però també n’hi ha que no podem fer-ho i tenim que conformar-nos en fer petites escapades entre setmana mentre no ens confinen.

Aquesta setmana a més de l’ Isabel també s’ apunta el Juan Carlos, amb una proposta engrescadora, Perles !!.

Com que nosaltres podem sortir cada setmana, i per ell és el darrer dia d’ aquest any que podrà fer festa entre setmana, acceptem La seva proposta tot i que jo creia que totes les vies que podia fer, ja les havia fet. Però reconec que la via es molt bona, franca d’ assegurar i amb molt bona roca

La seva proposta , la via “Paraimara”.

Com que aquests dies fa un fred que pela, no tenim presa en sortir i quedem a les vuit, tot i tenir pensat aturar-nos Oliana per esmorzar.

Sobre les deu, ja estem aparcat a Perles i el Sol encara és fluix i l’ ambient gèlid. Trobem una cordada que ja esta sortint , però ells van a les vies de la part dreta de la paret.

Sense miraments agafem el camí d’ aproximació i comencem la entretinguda passejada fins el peu de paret. Com que l’ Isabel ha col·laborat amb l’ obertura d’ algun dels itineraris veïns i jo he via per la zona , no tenim problema en trobar el peu de via.

La primera tirada si la fas des de el terra és llarga , primer un petit contrafort i desprès seguir una fissura desdibuixada que ens porta fins sota el primer sostre. La fissura esta un xic bruta i tan sols hi ha dos espits i una baga en el primer arbre, (tram més difícil de la tirada) en la resta, a més de netejar alguna rapissa cal col·locar flotants que queden força bé.

La segona tirada comença suau i amb roca molt bona  però aviat, però aviat es posa tiesa  i t’ obliga a esmerar-te. Trobarem tres ponts de roca i un espit a la tirada.

La tercera tirada és la més difícil de grau si la fas en lliure, si no, com es el nostre cas , cal aplicar-se per reforçar-la amb flotants. Quasi tota la tirada l’ hem fet amb artificial excepte la part final. Hi ha 6 espits i nosaltres hem posat flotants en quasi tots els trams entre espits.

La darrera tirada, si tens “pila” te que esser una autentica meravella, una bavaresa preciosa i desplomada que es deixa reforçar molt bé, hi trobarem tres espits i dos ponts de roca, en el tram difícil. Una vegada superat el tram ja no hi ha res fins la reunió.

Una vegada dalt decidim anar a buscar una instal·lació de ràpel per baixar fins el terra. Hem vist varies línies, però finalment hem decidit baixar per la via     “Makhpiuta luta” en dos ràpels.

Per tornar en lloc de desfer el camí d’ aproximació que es fa passat, hem decidit baixar per terreny de senglar fins la carretera.

Avui he passat un xic de fred, el Sol no ha escalfat gaire, però la cervesa no la perdonem i tornem a aturar-nos a Oliana per satisfer aquest plaer.

J. ESTRUCH