VIES BAVARESA + MENDIGOS DEL MAR

 DIMARTS, 08 DE DESEMBRE

Aquest cap de setmana llarg companys que han aprofitar per fer una escapada llarga, però també som molts els que no hem pogut sortir . Per tant cal aprofitar el dimarts de festa per anar a escalar fora del municipi aprofitant que no estem amb les restriccions del cap de setmana.

He quedat amb l’ Isabel , el Manel i el Juan Carlos per anar a Garraf . L’idea es fer una matinal per no enganxar tota l’operació retorn que hi haurà per la tarda.

L’ Isabel i jo ens decantem per escalar a la Falconera però en el sector port on no hi he escalat quasi mai i el Juan Carlos i el Manel opten per la Falconera, tot i que veuran frustrat el seu intent per culpa de la mala mar que hi ha. Aleshores decideixen anar fins el Pic del Martell per fer-hi alguna via.

Nosaltres comencem per la via “ Bavaresa” que segons les diferents cordades és la millor d’aquell pany de paret.

Com que el dia esta insegur i no sabem si aguantarà gaire sense ploure, decidim pujar amb les motxilles per si sortim pel cim i tornem caminant al cotxe.

Comença per una placa ajaguda que quan es posa vertical cal atacar per una fissura molt estètica que la supera amb passatges molt bonics, desprès torna a perdre verticalitat fins la reunió.

La segona tirada, teòricament puja per una placa amb tècnica d’artificial però nosaltres optem per agafar l’aresta de l’esquerra que amb lliure ens porta a la mateixa reunió.

La tercera tirada torna a anar a cercar l’aresta per superar un parell de passatges verticals i arribar a la reunió del final de la paret (quasi totes les vies del sector acaben en aquesta reunió).

Acabada aquesta via, veiem que encara tenim temps per fer-ne una altre.

Baixem amb dos ràpels a peu de via i aquesta vegada deixem les motxilles al peu, perquè segur que baixarem en ràpel de nou. La via que escollim és la “Mendigos del mar” però no farem la darrera tirada perquè ja la hem fet en la primera via.

La primera tirada, és com l’anterior però en lloc de pujar per la fissura ho fa per una placa més a la dreta i amb un tram també molt bonic. Fem reunió al nivell de l’anterior però un xic més a la dreta per poder assegurar millor la segona tirada.

La segona tirada es una placa vertical trencada per una fissura de dits, llàstima que esta molt polida i en alguna assegurança hem tingut que tibar de baga però amb una estètica molt bonica.

Una vegada fetes les dues tirades , hem baixat directes al terra amb un sol ràpel.

Ara si ja comença a ser hora d’ anar a fer la cervesa i un mos abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH