DIUMENGE, 03 DE JULIOL
Fa quasi un mes que no coincidim amb la colla de Vilafranca i aquesta setmana ens truquem per sortir junts. Tots tenim el mateix objectiu, escalar i fugir de les calorades.
La proposta que tenim sobre la taula és anar al Ripolles per fer una via que ja tenia en cartera des de que vaig trobar-la per les Xarxes, la via “Cordada 25” però que volia esperar a fer-la una vegada tenir la recuperació superada, però cal aprofitar les oportunitats.
Aquesta vegada serem cinc, en Pere, l'Angel, el Josep, la Isabel i jo.
Com que no es la primera vegada que pugem tots junts, seguim amb les rutines de sempre i a les nou ja estem esmorzant a Ripoll.
Arribats al parquing sembla el parquing d'un supermercat, ens costa trobar lloc.
Ara ja preparats tan sols resta seguir les indicacions que han fet companys per trobar el cami sense problemes.
Primer creuar el pont de fusta per entrar a la vall de la Coma de l'Orri i seguir el cami fins que aquest creua per primera vegada la torrentera, ja dins la vall.
Nosaltres hem seguit la llera del riu fins a trobar una fita i d'allà per una torrentera humida fins el peu de paret. No es un terreny gaire transitat i per tant pocs rastres de pas trobarem . A peu de contrafort cal anar a l'esquerra per trobar unes vires que van pujant fins a peu de via que es caracteristic per un desplom de forma triangular.
El primer parabolt el trobem en el sostre del desplom.
A ser cinc farem una cordada de tres que seran , en Pere, l'Angel i el “Mam”. Nosaltres anirem darrera fent una corada de dos.
La primera tirada ja et mostra de que va el tema, via assegurada però amb aire entre les assegurances. El primer tram cal assegurar-ho amb un flotant fins arribar al parabolt del sostre on trobem un pas dur d'aguantar el tipus amb els braços mentre mous els peus en adherencia a una bona posició.
Despres un petit flanqueig a l'esquerra per anar a cercar una placa que amb quatre assegurances ens deixa sobre el primer contrafort.
La segona, comença amb un flanqueig a la dreta per anar a cercar una placa tot creuant una torrentera, la placa es mantinguda fins arribar a un pi que hi ha a l'aresta despres cal creuar una nova torrentera per arribar a la reunió.
La tercera s'enfila per una placa vertical fins arribar a un forat que sembla sanejat i amb roca solta, però ara com ara no es mou res, per sobre cal fer un flanqueig a la dreta i creuar un terreny no gaire agrait fins la reunió.
La cuarta tirada , ja de sortida t'ensenya les dents, s'imposa posar un estrep, millor que no pas fer A0 i enfilar.se per un seguit de ressalts que semblen més facils del que son fins arribar a una petita feixa que creuem a l'esquerra per anar a cercar una nova placa força técnica.
La cinquena tirada, personalment crec que es la tirada més estetica de la via, supera un esperó molt vertical protegit per cinc parabolts, els primers metres suaus, però entrant al esperó un pas potent i un seguit de moviments d'equilibri et deixen al fil d'un esperó molt bonic. La reunió en un repla molt gran al final de l'esperó.
La sisena és curta, un pas potent per sortir de la reunió i un flanqueig ascendent per una fissura, esta protegit per dos parabolts però es facilment reforçable.
La reunió en un bosc de pins.
La darrera reunió és indefinida, teoricament hi ha un parabolt però no l'hem vist i hem acabat tots al collet per camins diferents.
La baixada es indefinida, cal anar sempre a prop de les parets de l'esquerra, trobarem alguna fita, més com més avall estiguem fins arribar a trobar el cami de la Coma de l'Orri ja a prop del pont de fusta.
Arribats al cotxe comencem a sentir els trons per sobre nostre i marxem directes a Ripoll per fer la cervesa de rigor.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM....................................... Cordada 25
APERTURISTES..................... J. Soler i M. Cuesta
COMPANYS DE CORDA ....... Isabel Notivoli
MATERIAL .............................. 12 cintes i joc discret d'Aliens o Camalots
DIFICULTAT............................. 6a / A0
Ens ha costat trobar l'entrada. L'explico més detallat. Del camí ample que surt a la part alta del revolt de la carretera nem fent uns metres i de seguida trobem un cartell a lesquerra (Coma Orri) que baixa al riu. Creuem per palanca de fusta i marxem a lesquerra, riu avall. El camí va girant per posarse paral.lel a la pared q em de puja. Quan gira tira a munt. Nosaltres em agafat un corriol massa dhora (era el de baixada) fins una tartera. Si arribeu a la tartera creuar a lesquerra i anar passant per costat de paret fins després dun tronc caigut q ens barra el pas i haurem de flanquejar per sota.Si no ens equivoquem i seguim hauríem de desviarnos, bembe a la vertical de la paret en pujada i per un tram de pedres per on deu baixar l'aigua. Ens em de pujar a un sòcol com diu Asín. Jo lhe intentat per roca i lhe vist exposat. Per la dereta, molt a prop de l'arbre caigut es puja per herba i matolls en fort pendent. Una vegada a dalt del sòcol, tocant la pared, flanquejar a esquerra amb cura. I al girar veurem, per fí, el bolt sota el sostret del 1r llarg.
ResponElimina