DIUMENGE, 14 D'ABRIL
Hi ha una gran diferencia en les vies que proposem depenent de qui ho faci, en Pere i jo som mesurats i conscients de les nostres possibilitats, en canvi si el que escull la via ja sabem que ens tocara lligar-nos les espardenyes , ben lligades !!!.
Aquest diumenge és un d'aquests dies que ens toca lligar-nos les espardenyes, en Pep a proposat anar a la Rentisclera de la maçana per fer la via “Aguanta”.
Finalment ens ajuntem cinc, però en Xacó i el Benjamí porten la lliçó apresa i es decanten per fer la via “Laia”.
Fem el cafè a Camarasa i pugem fins l'aparcament que encara està força buit, aquí preparem el material i comencem la curta , però dura aproximació.
La via comença en un esperó molt definit just a la dreta de la via “Els penjolls de la reina”, el primer tram és un desplom que salvem gracies a un arbre on hi ha una baga vermella, el dia que l'arbre digui prou caldrà fer algun invent per començar la via.
Primer uns metres verticals fins arribar a un parabolt punt on farem un flanqueig a la dreta per una vauma i ens situarem sota una placa que caldrà superar i on trobarem els trams més difícils, les assegurances i son però no estan properes. La reunió està sota un desplom.
La segona tirada surt horitzontal per la dreta i cal fer un tram finet abans d'arribar a la primera assegurança, per sobre cal navegar fins arribar a una placa grisa que tenim sobre i on destaca un parabolt . La reunió està uns metres per sobre.
La tercera tirada segueix una feixa a la dreta fins a situar-nos sota un diedre, no hi ha reunió i la farem en un arbre.
Per sobre ja veiem el que ens espera, una paret molt vertical on hi ha algun parabolt que brilla, aquest tram impressiona de valent, però per arribar-hi ens cal superar un diedre protegit per un parabolt i un pont de roca.
La cinquena tirada és una joia, té tots els al·licients d'una gran tirada, vertical, bona roca, atlètica, on cal treballar bé els flotants per assegurar-la bé, en resum una.....molt bona tirada amb uns trams de bavaresa d'escàndol. M'hauria agradat tenir el grau com el Pep, per poder-la fer neta, però s'ha imposat la lògica i he tingut que fer algun A0 per superar-la.
La sisena tirada comença amb un tram molsós protegit per tres parabolts, diuen que és 6c , no cal ni dir que s'ha imposat un A0 com una casa fins arribar a un gran arbre amb una baga. Aquí tenim dos camins, a la dreta i per una placa molt vertical hi ha la “Placa Ganxets” que com podeu imaginar hem obviat de seguir-la i hem remuntat un diedre que tampoc es fàcil fins a sortir a un bosc. En aquesta tirada ja no ha estat tan fàcil posar els catxarros.
Si volguéssim aquí acaba aquest tram de via perquè sortint per la dreta ens escaparíem del segon tram, però el Pep és del morro fort i no vol deixar la via a mitges. Ens calcem les sabates de caminar, pleguem les cordes i anem a l'esquerra per cercar la canal de baixada que ens porta al principi del segon tram.
La baixada es bruta però veiem rastres de pas que ens deixen en una feixa estreta però netejada i al final del tram net, la segona part de la via.
Aquest tram comença amb una tirada de 6c, més factibles que el de la sisena tirada però el braços ja diuen figa i en algun tram no serveix ni el A0 i he posat un estrep per comoditat , el Pep s'ha saltat la reunió i ha fet dues tirades en una, per sort la segona es curta i de menys grau, tot un descans per als braços.
La tirada nou, d'entrada tan sols hi ha un parabolt però no es veu per cap lloc, el primer tram el protegim amb flotants tot anant a l'aventura fins que just sobre un diedre desplomat apareix el parabolt par protegir un passatge acrobàtic , difícil de llegir, després més fàcil fins la reunió en una petita feixa, hi ha una baga en un arbre, però es pot reforçar amb flotants.
Per acabar-ho d'amanir la última tirada presenta uns primers metres molt difícils i verticals, lloc on trobarem les tres assegurances que hi ha, després més fàcil fins el cim on trobarem un parabolt sota uns arbres.
Ja hem acabat la via, molt bona si tens el grau adient y molt treballosa si no el tens. Personalment tan sols per fer la quarta tirada ja val la pena anar-hi. Felicitats als aperturistes pel seu bon ull, llàstima no haver trobat els dos trams de paret un sobre l'altre.
Després de la calorada que hem passat, encara no estem, tenim que fer la baixada sota un Sol de justícia que acaba de deixar-nos més baldats.
Al pàrquing recollim el material ràpidament i baixem fins a Camarasa per recuperar els líquids perduts a base de cerveses !!!.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM................................................ Aguanta
APERTURISTES............................ M. Betorz, A. Salvadó, E. Lopez
CORDADA ..................................... Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch
MATERIAL...................................... Joc de Camelots fins nº4 (repetits 0,50 -0,75-1-2)
(estrep opcional)
DIFICULTAT .................................. (6a/A0)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada