DIMECRES, 03 DE JULIOL
Aquest dimecres el Visa no pot acompanyar-nos i aprofitant la avinentesa li proposo al Genis dues activitats on el seu fort és la llarga aproximació.
Aviat tinc la resposta i tocarà tornar a la Coma de l'Orri, no està malament dues vegades en una setmana em tocarà fer la quilometrada fins Setcases.
Però poder escalar amb fresca bé que s'ho val.
El divendres s'apunta a la sortida el Ramon amb que fa temps que no coincideixo, millor serem tres i el viatge es farà més monòton.
Ens trobem a la benzinera de Manresa per estalviar-nos un cotxe i marxem directes fins el pàrquing on comença la Vall de la Coma de l'Orri, punt on esmorzem i repartim el material.
Aquesta vegada si que som curosos amb el material que agafem, perquè l'aproximació és llarga i com menys per portem millor.
L'aproximació ens costa hora i mitja amb una parada tècnica abans de la pujada final.
Donat que jo ja he fet dues de les vies veïnes i he baixat per aquests ràpels, anem directes a peu de via i comencem.
Com que no hem vist a cap persona en tot el recorregut i el lloc és aïllat, deixem sabates i samarretes suades a peu de via , també la roba d'abric que portem per si canvia el temps, que ara per ara no ho sembla pas.
La primera tirada comença superant un petit desplom, des de terra veiem un parabolt perfilant-se a uns deu metres del terra, però una vegada en matèria trobem el primer parabolt en ple desplom.
Superat el passatge, un tram fàcil fins arribar a un petit esperó que ens porta a un diedre on trobarem el pas més difícil de la tirada, just abans d'entrar a la reunió. Trobarem cinc parabolts.
La segona tirada és més fàcil , però de navegació cal saber on hi ha la segona reunió per agafar el camí correcte. La ressenya diu que hi ha quatre parabolts, tot i que nosaltres hem trobat tres, segur que ens hem despistat en algun punt.
La tercera tirada és de les mateixes característiques, fàcil i ajaguda on cal intuir el seu recorregut, hi ha tres parabolts però nosaltres hem anat per la dreta del itinerari i no n'hem trobat cap. La reunió la fem en un arbre amb moltes cintes (el mateix que utilitzarem per baixar en rapel).
La quarta tirada es la més curta del recorregut però nosaltres hem volgut apurar i arribar a la reunió següent però no ha estat possible i hem improvisat una reunió en acabar el tram vertical amb un parabolt i un alien, també hi ha un arbre. Aquesta tirada de seixanta metres es millor partir-la i fer reunió sota un desplom que creua la paret que es on hi ha la reunió bona.
La cinquena tirada tampoc la fem on toca i la fem just on la següent tirada es desvia a la dreta . Hem aprofitat la reunió i un parell de parabolts de la tirada.
La darrera tirada mentre asseguro als companys veig que per l'esquerra de la via sembla possible un altre diedre per arribar al cim i en lloc de anar per la tirada assegurada em decanto per conèixer aquest diedre, (no som els primers en passar-hi), la tirada està bruta i no te cap assegurança però amb algun tram interessant. Es assegurable amb flotants.
La reunió del cim, la mateixa que totes les vies.
La baixada la fem per la via i fent totes les reunions per no liar-nos.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM.................................... Bio-Desagradable
APERTURISTES................ P.Prats, J.Gutierrez, P.Crestas
CORDADA ......................... Gines Rodriguez, Ramon Bartolo, Josep Estruch
MATERIAL.......................... 8 cintes, Joc discret d'Aliens
DIFICULTAT............................ V
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada