DIUMENGE, 09 DE MARÇ
Aquest diumenge la meteo es presenta molt malament, un front ens escombrarà de Sud a Nord amb fortes pluges, la sort es que passarà molt ràpid però ho deixarà tot mullat.
Com sempre he quedat amb la colla del Penedès per sortir encara que plogui i aquesta vegada decidim provar sort i anar al Sud, per on el front passa de matinada i després sembla que hi haurà alguna escletxa de Sol.
Anirem a Rasquera per acabar de enllestir la via que van obrir a la zona, en memòria del company Toni Alarcon.
Arribem a Rasquera on encara està tot moll i decidim esmorzar al poble per fer temps. Una vegada hem acabat marxem fins el punt on tenim que deixar el cotxe.
El panorama no millora gaire, però sembla que podrem escalar i podem evitar els regalims d'aigua que hi ha per les parets.
Fem l'aproximació fins el punt on volem deixar una corda fixa per salvar un desnivell d'uns deu metres i que ens deixara a poca distancia del peu de via. Allà veiem que la paret encara està mullada i preferim esperar que millori, però per no quedar-nos aturats ens apropem a un sector de vies equipades que tenim a tocar, el Sector “Punta de la Barca”.
En aquest sector hi ha sis vies obertes de les que hem fet tres d'elles i deixem les altres tres per a una propera visita.
Cal dir que les vies tenen una llargària de 35 a 40 metres, tot i que les ressenyes diuen que tenen uns 50 o 60 metres. Les dues primeres vies les hem fet d'una sola tirada saltant-nos les reunions inter mitges que hi ha.
La primera via que fem es diu “ Pocs, bons i segurs”, una via de trenta cinc metres amb una graduació de cinquè però amb dos trams un xic més difícils de cinquè superior on trobarem 8 parabolts i 8 ponts de roca o arbres llaçats.
La segona via porta per nom “Molts, grans i segurs” i demana més atenció, primer perquè te el grau més apretat, segon perquè el recorregut fa una siga saga i cal xapar be si no vols patir i tercer perquè el tram que flanqueja els sostres està mullat i es difícil, (de fet a mi se m'ha trencat una llastra hi he sortit disparat de la paret, per sort anava de segon). A la via trobarem 4 ponts de roca o arbres llaçats, 10 parabolts i dos pitons. La graduació de la via es de cinquè superior i Ae tot i que el Pep la ha tret en lliure.
La tercera via que fem es diu “ Espero de l'absent”, es la via que tanca el sector per la dreta i està molt propera al sector que ja varem visitar fa un temps, el Sector “Anarquista”.
La via , mes curta del que diu la ressenya, presenta una primera tirada molt difícil en lliure, però assegurada com per fer en artificial tota ella excepte en un parell de trams.
Està equipada amb parabolts i caps de buril on cal posar-hi la plaqueta, amb tretze cintes en tindreu prou i els dos trams de lliure son al principi, final de la tirada i un petit tram a mitja tirada.
Ens hem saltat la primera reunió i hem fet reunió en un gran arbre que es la R2.
D'aquí cal sortir caminant per una feixa fins sota el tram final de la paret, un trenta metres. A peu de paret trobarem un parabolt per fer reunió.
La darrera tirada , també més curta que no diu la ressenya supera un diedre de 12/13 metres de poca dificultat i amb un cap de buri com a assegurança a mitja tirada. (la veritat que aquest tram de paret es pot estalviar).
La baixada la fem per la via, un petit rapel per baixar el mur final i des grimpar la feixa fins el arbre de la segona reunió i un rapel de trenta metres fins el terra.
Ara si que decidim anar a acabar la feina que hem vingut a fer i marxem fins el coll on instal·larem la corda, tot i que per la Terra Alta sentim tronar i una negror està guanyant terreny des del Sud.
Posem la corda a lloc i anem fins el peu de via , tot netejant i fent pas entre la boscúria fins arribar a lloc on ens preparem per fer la via.
Els companys que ja la coneixen perquè la van obrir em deixen anar a provar-la i endevinar la graduació, completament d'acord amb la que proposen. Una tirada de cinquè amb un tram de cinquè superior on tan sols m'ha calgut posar un camalot petit. A la tirada hi ha dos ponts de roca o arbres llaçats, un parabolt i tres pitons. Tot en uns quaranta metres.
Fent aquesta tirada , el marro ens atrapa i comença a ploure i pedregar, cal sortir per cames i decidim sortir pel collet de la segona tirada.
El Pep agafa les rendes de la cordada, fa la segona tirada i segueix flanquejant fins arribar al coll per on ens escapem.
Una vegada fora de la paret fem el camí d'aproximació en sentit contrari fins el cotxe.
Per sort la turmenta ens ha agafat poc i quasi no ens ha tocat, però ja hem jugat massa amb la sort i deixem acabar la via per una nova visita.
DADES DE LA VIA
NOM....................................... Pocs, bons i segurs
APERTURISTES.................... Antoni Alarcón, Jaume Prat
CORDADA............................. Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch
MATERIAL.............................. 13 cintes
DIFICULTAT............................ V+
DADES DE LA VIA
NOM....................................... Molts, grans i segurs
APERTURISTES.................... Antoni Alarcón, Jaume Prat
CORDADA............................. Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch
MATERIAL.............................. 13 cintes, estrep
DIFICULTAT............................ V+/Ae
DADES DE LA VIA
NOM....................................... Esperó de l'absent
APERTURISTES.................... Antoni Alarcón, Jaume Prat
CORDADA............................. Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch
MATERIAL.............................. 13 cintes, estrep
DIFICULTAT............................ V+/Ae
DADES DE LA VIA
NOM....................................... Antonio Alarcón
APERTURISTES.................... Pep Riba, Pere Giró, Angel Guillen
CORDADA............................. Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch
MATERIAL.............................. 10 cintes
DIFICULTAT............................ V+
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada