Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 7 de juliol del 2025

VIES NANO IZQUIERDA + POKER + NAMASTE

 DIJOUS, 05 DE JULIOL

Segon dia de estada  a Panticosa..

Avui ens despertem a les vuit i ja tenim l'esmorzar a taula, sense fer cap quilometre i havent pogut fer una bona dormida.

Una vegada esmorzats decidim tornar a pujar al Balneari, perquè les previsions meteorològiques no son gaire bones, plourà a les tres i tot i que tenim hores per davant, no es qüestió d'aventurar-se.


                                                                 PRIMER I SEGON MUR

De les vies recopilades per l'Angel encara ens queden alguna per fer al primer mur , la via “Nano izquierda”, i al segon mur, (tot i que no tenim la ressenya) sabem que hi ha una altre via al costat de la que varem fer ahir , la via “Poker”.

Al creu ament que hi ha entre els dos murs, hi ha unes sagetes indicant el nom de les vies i la direcció on estan. Junt a la de la via “escalera de color” hi ha el nom de aquesta via.

Tornem a fer la curta aproximació fins el peu de les vies “Nano”, i avui no cal anar mirant els noms, sabem que la primera tirada coincideix amb la via “Nano negra” que varem fer ahir.

La primera tirada es la mateixa, tan sols han muntat una reunió independent un metre a l'esquerra de la via d'ahir.


                                                   VIA NANO IZQUIERDA

La segona tirada es decanta a l'esquerra per unes plaques ajagudes que poc a poc ens porta fins els peus d'un diedre negre , es per on puja la tercera tirada.

Aquest diedre es bastant dret i tot i que la roca no presenta bon aspecte , es molt franc de pujar amb passatges bonics fins a sortir a una placa final rematada per un diedre. A la sortida d'aquest fem la reunió.

La quarta tirada supera un seguit de plaques ajagudes amb algun passatge mes dret fins arribar a la reunió.


Ara toca calçar-se les sabates i creuar el bosc que separa les dues parets.

A peu de paret del 2º Muro, no tenim gaires problemes en localitzar la via “Poker”. Està a tocar de la via “Escalera de color”, just a la seva dreta.

Aquesta via no la he trobat tan bonica com la seva veïna, però si més potent.

Una primera tirada que puja per un mur mus gos amb bona presa i ben assegurat per 10 parabolts, es una tirada de cinquè grau mantingut.

La segona tirada es de transició, primer un ressalt quasi caminant per arribar a un petit mur on trobarem tres parabolts, el tercer ja fora del mur i una nova travessia caminant fins arribar a una reunió sota una gran paret.


La tercera tirada comença per un diedre poc marcat i molt vertical, (quasi desplomat) els primers tres passos no els hem pogut fer en lliure i s'ha imposat un A0, per sort les assegurances son molt properes, la paret dona un respir i la via flanqueja a la dreta i s'enfila per un petit desplom per entrar a la reunió per l'esquerra. Aquesta reunió es una bonica balconada al buit. La tirada te uns vint metres i compta amb deu assegurances.

La quarta tirada es molt més fàcil, es una transició per enllaçar les dues tirades, amb majúscules, de la via,. Primer una placa per anar a cercar un diedre que superem pel seu vèrtex i enfilem una placa fins la reunió. Hi ha quatre assegurances.


                                                               VIA POKER

La cinquena tirada , creiem que seria de transició, però ens ha costat més que la tercera, pot ser perquè no es veu tant evident que cal fer A0 però una vegada posats es més dura.

Primer un pas fort per arribar a la primera assegurança en un diedre, aquí amb bona presa de peus pots arribar a xapar la segona, però tot i haver ho intentat no hem trobat la forma de sortir d'aquest punt i ens ha calgut posar un estrep a últims per poder sortir. Per sobre encara queden uns metres difícils però poc a poc va perdent verticalitat. A la tirada trobarem 6 parabolts.

Ja hem fet les dues vies i ara cal caminar per arribar al camí principal, avui sec, no rellisca i es de bon fer.


Arribats al camí principal, l'Angel i jo ens engresquem per fer una via del “Molondro”, però el Genis diu que ja en te prou, els trons que comencem a escoltar darrera les muntanyes fan la seva feina i ell prefereix no mullar-se.

Nosaltres agafem cintes i una corda i ens acomiadem per una estona.

L' Angel, em parla d'una via que hi ha a la esquerra de tot de nom “Namaste” que ja havia vist el lletrero en una altre visita, però que no ha trobat per internet , la ressenya.

Amb els trons darrera la muntanya i sense ressenya, decidim posar-nos a la via “Charleston” que ell ja ha fet i assegurar la pujada.


                                                                 VIA NAMASTE

Però “l'home proposa i Deu disposa “. Començo la via i a la primera reunió trobo una companys que estan fent la “Namaste”. Son els aperturistes i volien fer-hi canvis, però han desistit i marxen. Ens proposen de fer-la i poder dir-lis la graduació que trobem.

Jo....encertadíssim !!!!.

Comencem la via en la segona tirada per un seguit de ressalts que hem graduat de quart superior i amb quatre assegurances. La reunió queda molt a l'esquerra per allunyar-se de la via “Charleston” i aprofitar uns murs molt cridaners.

La tercera tirada amb 45 metres es molt bonica, quasi tota ella es un slab, primer fàcil però després cal anar amb tensió hi ha dotze assegurances. La reunió es difícil de veure perquè queda a l'esquerra en un bosc a peus d'un diedre molt marcat.


La quarta tirada supera el diedre per la placa de l'esquerra amb moviments bonics, podem fer reunió en algun arbre o arribar fins el peu del proper mur. Trobarem set parabolts i una dificultat de cinquè grau.

La cinquena tirada supera d'entrada un mur vertical amb passatges difícils acabat aquest un tram caminant fins un nou mur que hem superat amb A0 i una placa final més fàcil fins la reunió. Hi ha set parabolts.

La sisena tirada es curta, uns vint metres amb un primer tram vertical i després caminar fins un nou ressalt, hi ha tres assegurances.


La darrera tirada de la via encara ens dona una darrera sorpresa, primer fàcil fins un petit mur on cal apretar per superar-ho, una vegada superat, rampa fins el bosc on fem reunió en qualsevol arbre.

El darrer ressalt es fa caminant i sense cordes .

Una vegada dalt agafem el camí de la tubària per baixar, encara sentim trons però no plou. A baix ens esperen el Genis i els companys de la “Namaste” amb qui compartim unes cerveses.

Com que no volem mullar-nos i volem anar a sopar fora, marxem a Panticosa. Ahir varem sopar de “fritanga” però avui anem al restaurant del càmping per fer un bon dinar, mentre veiem com la tarda es complica i plou bots i barrals.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM...............................Nano izquierda

APERTURISTES …....... Sendero Limite

CORDADA..................... Ginés Rodríguez, Angel Guillen, Josep Estruch

MATERIAL..................... 10 cintes

DIFICULTAT ….............. V



DADES DE LA VIA

NOM............................... Poker

APERTURISTES …....... Sendero Limite

CORDADA..................... Ginés Rodríguez, Angel Guillen, Josep Estruch

MATERIAL..................... 10 cintes

DIFICULTAT ….............. 6a/Ae


DADES DE LA VIA

NOM...............................Namaste (entrada Charleston)

APERTURISTES …....... Sendero Limite

CORDADA..................... Angel Guillen, Josep Estruch

MATERIAL..................... 10 cintes

DIFICULTAT ….............. 6a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada