DISSABTE, 28 DE FEBRER
Com cada tres setmanes, aquesta no puc fer una sortida llarga i cal cercar un lloc proper per fer una matinal.
Amb el Genis hem quedat que anirem a esmorzar al Bruc per acabar de decidir que fer mentre esmorzem amb els companys.
Arribem aviat però ja trobem al Carles esmorzant i mentre esperem l'esmorzar anem proposant, fins que decidim anar als Mollons, una zona propera perquè aquí a Montserrat tenim tot cobert de boira i sense indicis d'obertura.
També s'apunta el Josep Gil, un company que no ha escalat mai amb nosaltres.
Arribem al pàrquing de la zona on ja trobem dos cotxes,(( no som els primers es cercar refugi en aquest racó).
Nosaltres portem una via en ment i marxem directament al seu peu de via i per sort no hi ha ningú.
La via es la “Homo Mollontinus” una de les darreres vies obertes a la zona per en Sergi Villar i en Joan Vidal.
Fa poc temps vaig venir rebotat a aquesta zona per intentar fer-la però plovia i varem decidir deixar-ho per un altre dia. Avui no plou, però cau una petita “roina” que de moment no ens atura.
La primera tirada comença per un tram de roca “crostosa” però millor del que sembla i als pocs metres marxa descaradament a la dreta per salvar els desploms que tenim sobre nostre. Fem reunió a la reunió de la via “De la Savina” que es amb dos parabolts i es millor que la que proposen ells un xic per sota en un arbre.
La segona tirada ens fa retrocedir uns metres per anar a cercar un diedre, uns primers metres trencats i difícils però ben assegurats ens porta a un gran pont de roca a l'entrada del diedre que seguirem fins un arbre també llaçat, una vegada superat cal anar a l'esquerra per anar a cercar una reunió.
La tercera tirada comença amb un tram trencat fins arribar al primer parabolt que ens porta a una fissura equipada amb parabolts i pitons fins quasi el final del mur on caldrà fer una sortida a la dreta per arribar a la reunió. A la sortida d'estrep hi ha una savina llaminera que es millor no tocar si no vols tenir un ensurt. La reunió son dos parabolts en una feixa.
Per sortir cal seguir la feixa a la dreta per terreny fàcil fins el cim.
La baixada la fem per les cordes i cadenes de la vessant Nord.
Com que anem be de temps, proposo anar a fer la via “del Adria”. Però allargant-la un xic i entrant per l'Aresta del Ninet.
La primera tirada la fem directes fins sota el Ninet, ens saltem la primera reunió resultant una tirada d'uns trenta metres. A la reunió tan sols hi ha un parabolt i cal portar algun Camalot petit per reforçar-la.
La segona tirada es mes aviat un canvi de reunió , cal anar a cercar el peu de via de la via “Adria” que queda uns trenta metres a la dreta.
La tercera tirada es curta , uns vint metres justets, està assegurada amb sis parabolts i un pitó i ens deixa sota un esperó molt llaminer.
La quarta tirada, segueix el fil de l'esperó nosaltres que anem davant anem directes a una fissura molt marcada ,però després el Carles ens ha dit que hem fet la variant “Ginés” que la “Adria” va per la dreta d'aquesta fissura, la veritat que seguint els parabolts que m' anaven sortint he anat directa a la fissura i no he vist l'altre línia.
De totes formes la línia que hem fet es força bonica i molt estètica.
De dalt de l'agulla hem sortit crestejant fàcil fins arribar a la creu.
Aquesta vegada hem baixar caminant i directes al cotxe per anar a fer la cervesa al Bruc.
A casa he arribat a l'hora que tenia previst arribar i havent fet mes metres dels que tenia pensat fer.
J. ESTRUCH
NOM DE LA VIA
NOM............................... Homs Mollontinus
APERTURISTES........... Sergi Villar, Joan Vidal
CORDADA …................ Ginés Rodríguez, Josep Estruch
MATERIAL.................... 15 cintes, estrep
DIFICULTAT.................. V+/Ae
DADES DE LA VIA
NOM............................. Aresta del Ninet sortida Ginés
APERTURISTES ….... ARESTA,...... ???
Adria.... Carles Ferre, Josep Moragas
CORDADA.................. Ginés Rodríguez, Josep Estruch
MATERIAL................... 15 cintes
DIFICULTAT................. V+
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada