DIUMENGE, 5 D' ABRIL
Aquest diumenge està en plena Setmana Santa i ens fa por marxar lluny per no trobar cues a la carretera quan comenci la operació tornada.
De totes formes quedem a Jorba com cada diumenge i allà acabarem de decidir on anirem. Avui som cinc, tot i que al Mam el trobarem a Cervera.
De les diferents propostes que portem sembla que la que te mes adeptes es Santa Anna i sense pensar amb les cues de tornada decidim fer -hi cap.
Quan arribem al pàrquing encara està a l'ombra però a tocar de la presa ja fa un bon solet i decidim esmorzar allà.
Després d'esmorzar ens repartim en dues cordades, el Pere, el Mam i l'Angel aniran a la via “Rea Sílvia” i el Pep i jo ens posarem a la via “El Josepet i el Joanet” que es la ultima via que em queda per fer en aquesta paret.
Fem la curta aproximació junts i a peu de paret ens separem, la nostra via comença en una canal poc abans d' arribar a la seva via.
Per arribar a peu de via ens costa esbrinar per on fer-ho, senyal que es una via no gaire freqüentada.
La primera tirada puja per una canal on trobarem un pont de roca i un parabolt, una vegada superat aquest cal creuar la canal cap a l'esquerra per entrar en un replà on teòricament hi ha la reunió, però no hi hem trobat res. Si que veiem els primers parabolts de la via que pugen per un espero de roca gris.
La primera tirada me la he agenciat jo perquè a partir d'aquí no se pas com aniré, totes la resta de tirades estan graduades força alt.
La segona tirada es molt bonica i estètica, puja per un contrafort mig per placa i mig per diedre, es molt mantenguda i en algun punt amb roca a controlar. Hem trobat onze parabolts però amb aire entre ells.
La reunió la fem uns pocs metres per sobre de la via que fan els companys i que s¡apropa molt a la nostra en la seva segona tirada.
La tercera tirada ja se que patiré de valent, el grau està molt per sobre del que pugui fer , però porto un estrep per ajudar-me.
El Pep se la treu amb un parell de caigudes.
La tirada comença per un esperó gris que segueix uns deu metres per després creuar un gran diedre on tot canvia,la roca, la verticalitat i la dificultat, tot es complica molt mes.
Jo a partir d'aquest flanqueig he anat amb l'estrep com a company inseparable fins a tornar a sortir a l'aresta oposada del diedre on la roca torna a ser gris i ja més escalable.
Tot i anar amb estrep he acabat trencat i deixo que el Pep segueixi portant la cordada. Hem trobat tretze parabolts a la tirada
La quarta tirada segueix un espero tot amb roca gris molt abrasiva, però on cal controlar algun bloc .Està graduada de cinquè superior i es mantinguda. Trobarem vuit parabolts i te la reunió a trenta metres, just al final de la via “Gran Diagonal”.
Ara tan sols ens resta creuar tota la carena fins a sortir sobre el castell , es una tirada fàcil on podrem aprofitar les reunions de les diferents vies que acaben a la carena per assegurar-nos.
Els companys que han acabat abans han fet un rapel per aprofitar el darrer panys de paret i fer alguna de les vies que han obert en aquesta paret, però amb el Pep decidim baixar fins el cotxe i anar a tastar alguna via de les agulles de l'altre vessant del riu , les “Agulles de Santa Anna”.
Primer volíem fer la via Normal que demana portar trastos, però fa molta calor i estem cansat, per tant decidim agafar tan sols cintes i provar alguna de les vies d'esportiva que hi ha al voltant.
Per arribar-hi cal agafar un corriol que surt abans dels tunel i seguir-lo fins a una petita ferrada que supera un pany de roca , una vegada superat ja serem a peu de l a primera agulla.
El primer que fem es inspeccionar les diferents vies i localitzar la via “Normal” per si tornem un altre dia.
Aquesta està just al coll i hem vist un pitó arcaic a pocs metres del terra, després res de res.
Tornem a baixar i ens posem en una via que per les referencies que tenim deu tenir una graduació de 6a, però res mes lluny de la realitat, he vist a Pep patir de valent i decideixo que no pujo, el despenjo i marxem un xic “mosques” per la dificultat que ha trobat, ( a casa mirant ressenyes resulta que la via que ha fet es la “Pionera” graduada de 6b+) res a veure amb la graduació de la ressenya que portàvem.
Amb aquesta calor decidim que ja hem fet prou i després d'esperar als companys marxem a Alfarràs per fer la cervesa de rigor.
La tornada a està mes bona del que ens pensàvem i quasi no hem fet cap aturada.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM................................... Del Josepet i del Joanet
APERTURISTES.............. ?????
CORDADA........................ Pep Riba, Josep Estruch
MATERIAL......................... 15 cintes, estrep
DIFICULTAT........................ 6a+/Ae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada