DIMECRES, 06 DE MAIG
Crec que va ser als voltants d' octubre passat que varem venir amb el Genis per fer la via “Alba”, però per equivocació varem posar-nos a la via “Raça Autòctona” que per aquella època no en teníem ni idea de la seva existència.
La primera tirada ens va costar mes d'una hora per arribar a la reunió i suant de valent. En veure que els graus no es corresponien amb la ressenya que portàvem i al dubtar de com seria la resta de la via, varem decidir baixar i anar a fer quelcom més suau..
Des de casa he anat recollint informació de la via i ara tan sols faltava trobar un dia per a tornar-hi a provar-la.
Avui som tres , el Pep, el Genis i jo i hem decidit donar-li un altre toc a la via, tot i aprofitant que el Pep ens acompanya.
Per apropar-nos a la via avui aprofitem el camí del bosc, que va per l'esquerra del prat enlloc de seguir el torrent de la dreta. Aquest camí es molt mes còmode i ens porta quasi directes a peu de via.
La primera tirada comença amb uns metres ombrívols i amb regalims mullats que per sort podem anar evitant. Per descomptat que li hem deixat aquesta tirada al Pep perquè ens confirmi la graduació i està completament d'acord amb les nostres prediccions, es més de 6a. Un 6b com una casa i en algun punt fins i tot més. Hi ha un pitó i cinc parabolts, jo recordo una baga ennegrida en uns arbrets, però no la hem vist.
La segona si que està encertada la seva graduació un bon 6a d'adherència en tot el recorregut que per cert es molt encertat. Està protegida per set parabolts i un pont de roca.
La tercera tirada ja em veig les orelles i estic per fer-la de primer però el Pep te ganes de provar si pot alliberar-la i li cedeixo el pas. (No se com ho ha fet però se'n ha sortit amb una caiguda i un peu a un parabolt, segons ell 6c). Nosaltres al darrera em trobat que era un 6a/A0 i tibant com a cosacs. La tirada està assegurada amb nou parabolts.
Per la darrera tirada ja no tinc cap excusa i em toca fer-la, tot i que la seva concepció no te res a veure amb les anteriors ( segons els aperturistes, aquesta tirada la va acabar el M. Blanco). Està protegida per cinc ponts de roca i un pitó.
Fem reunió just sota el replà de la feixa del Monigote. A la reunió trobarem un parabolt, un pitó i un pont de roca, ull !!! amb les bagues que agrupen la reunió , estan completament ennegrides per l'aigua.
Com que la ressenya diu que es pot baixar per la via, hem deixat les sabates a baix.
Hem fet tres ràpels, un de la quarta reunió fins la tercera.
El segon de la tercera fins la segona reunió i el tercer fins el terra.
Ara son les quatre de la tarda i tot baixant anem cercant un lloc per dinar, tot tancat, fins que no hem arribat a Pons on hem pogut menjar al bar Valldan.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM............................... Raça Autòctona
APERTURISTES............ Nacho Sánchez, Xavi Grané
CORDADA..................... Pep Riba, Ginés Rodríguez, Josep Estruch
MATERIAL..................... 14 cintes, estrep
DIFICULTAT.................. 6c (6b/A0 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada