Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 5 de juny del 2026

VIA VALERIA A PEÑA ESCUACH (PANTICOSA)

 DILLUNS, 01 DE JUNY

Amb el Juanjo , fa molt temps que cerquem dies per trobar-nos i fer alguna escalada junts, però els compromisos que tenim adquirits fa que sigui difícil coincidir.

Fa uns dies vaig proposar-li de sortir uns dies aprofitant que tinc a la Martina de colònies i per tant la tasca de pare està alliberada, tan sols tinc que parlar amb l'Ester per veure si es factible sortir uns dies.


Dit i fet, sortirem uns dies a escalar. La proposta que fa el Juanjo es anar a Mont-rebei per fer les crestes de Montfalcó, però segons la meteo farà molta calor i anant comprovant meteo sembla que a Panticosa el temps serà bo quasi tots els dies, a mes ell no hi ha escalat gaire.

Faig extensiva la proposta a la colla del Penedes i al Genis que també han coincidit amb ell alguna vegada, però quasi tots tenen compromisos i tan sols s'apunta el Pep.

La proposta, sortir pel mati de dilluns , (després de deixar a la Martina a l'autocar que la portara de colònies) i trobar-nos al migdia a Panticosa per fer alguna escalada a Forronias o Peña Escuach.


Una vegada reunits anem a picar un mos i marxem, hem decidit fer la via Valeria a Peña Escuach i una vegada acabada pujar al Balneari de Panticosa.

Com que ja he fet la via Merche que puja just al costat fem l'aproximació ràpidament, (aquesta vegada no he passat de llarg el creuament de camí i tan sols ens hem liat un xic dins el bosc abans d'arribar al cable.


Aquesta via es molt semblant a la seva veïna, tot i que un xic mes forta, però ben assegurada amb parabolts i amb bona roca.

Una primera tirada mantinguda amb un tram mes picant a mitja tirada on hem trobat catorze parabolts. Hem tingut un petit ensurt perquè per estalviar pes he proposat anar amb una sola corda però ha resultat que es mes curta de 60 metres, el que ens ha obligat a fer un muntatge en plena tirada


Una segona tirada de transició per anar cercar un segon mur. Hi ha cinc parabolista mes que res per assenyalar el camí, aquí no hem tingut cap problema amb la corda perquè hem sortit al ensamble per la suavitat de la graduació i les assegurances intermitjes..

A la tercera tirada al tenir vint-i-cinc metres , cap problema. Hi ha set parabolts.

La quarta tirada encara es mes curta perquè tan sols supera un desplom, te uns quinze metres i quatre parabolts.


La cinquena es un nou canvi de reunió fàcil on també trobarem tres parabolts.

La sisena es un mur molt bonic i franc on trobarem tres parabolts per a vint-i- cinc metres.

La setena torna a tenir trenta metres, però ens hem aturat en el darrer ressalt abans de la reunió i les cordes han arribat justes. A la tirada hi ha deu parabolts.

Amb la via feta baixem tranquil·lament pel camí de baixada fins el cotxe.

Ara tornem al pàrquing on hem deixat els altres cotxes abans de pujar al Balneari.


Finalment decidim pujar cada un amb el seu cotxe fins el pàrquing de la Casa de Piedra on decidirem si dormir fora o dins del refugi, (tot deprendrà de la gent que hi hagi. (hi he dormit amb molt gent i es un veritable suplici).

Al pàrquing quasi buit, cosa molt estranya i ben poques furgonetes a l'explanada.

Al refugi ens diuen que quasi no hi ha ningú i decidim el Juanjo i jo quedar-no-hi. Mentre que el Pep que porta la furgoneta preparada per dormir vindrà a fer els sopar amb nosaltres cada dia..

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM.................................. Valeria

APERTURISTES............... D.Tresaco, A. Puyo, D. Enfedaque, E. Iriarte

CORDADA........................ Pep Riba, Juanjo Sansebastian, Josep Estruch

MATERIAL....................... 15 cintes

DIFICULTAT...................... 6a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada