DIMECRES, 08 DE JULIOL
Seguim dins d'una torradora i ara amb molt espais tancats pel Pla Alfa.
Nosaltres amb la dèria de sortir i no fer gaires quilometres seguim optant per anar al Ripollès, on encara tenim molta feina per fer.
Per aquest diumenge planejam tornar a pujar-hi però per no repetir zona ens decantem per la Vall de Camprodon.
Mes concretament i bàsicament per les poques ganes de caminar sota aquest Sol de justícia ens decantem per anar al Roc del Capó on a mes de la via “Castor” que ja hem fet, hi ha d `altres i mes ara que ens hem trobat amb la colla dels “Rumba Team” al la Font del Viver i ens han informat que anaven a acabar de netejar una nova via en aquell sector.
VIA LA GUILLOTINA
Un bon “bravo” per a ells que ens preparen molt bones vies per a gaudir en aquest sector tant fresc sobretot ara amb aquesta calor.
Ja hem decidit les cordades que farem i la primera aniran el Pep i el “ Mam” i darrera el Ramir i jo.
Després de saludar-nos i fer-la petar una estona ens posem en marxa, i amb una bona noticia mes. Hi ha un passatge còmode per passar el riu, (l'altre vegada varem fer equilibris sobre un arbre per no mullar-nos, i ben just que va anar).
Ara hi ha dos arbres paral·lels tombats sobre la llera del riu que sembla posats expressament i unes fites que ens hi porten directament, tot un luxe.
Una vegada als peus de la via “Del castor” seguim pujant per l'esquerra de la paret fins a veure un cordino blau a uns cinc metres del terra, (cal remuntar la canal uns cinquanta metres), estem al principi de la via “La Guillotina”..
La primera tirada, fins un tac de fusta es fàcil i d'aquest pots agafar un pitó abans d'entrar en un diedre penjat que remuntem a la dreta , on trobarem algun passatge finet i de col·locació, sortint del diedre hi ha un altre pitó i quan surt trobarem un parabolt que no es veu fins a tocar-lo. Segueix amb un tram de grades mes fàcils fins arribar a un mur un xic desplomat sota la reunió, aquest tram està assegurat amb dos parabolts, es el tram mes difícil de la tirada. Superat el mur trobarem un parabolt amb anella i per sobre dos parabolts mes abans d'entrar a la reunió.
En aquesta tirada cal posar bagues llargues per estalviar-nos un fregament important de cordes al entrar a la reunió.
La segona tirada comença amb un passatge gradust de 6c+ que la cordada de davant han estat es barallant-se una bona estona i l'han acabat traient sense fer servir l'estrep, però nosaltres ni ho hem intentat , directament un estrep al primer parabolt i també a la segona assegurança que es un pitó, ( ull amb el primer parabolt , perquè hi ha un cordino amb baga per arribar-hi i si penges l'estrep de la baga, el nus tapa l'ull de la plaqueta i no pots posar la cinta exprés i cal anar directe al pitó). Una vegada superat el desplom trobarem un parabolt i un arbre per protegir un tram vertical on cal cercar el millor camí i ja mes fàcil fins la reunió a la carena final. Aquesta tirada te quatre parabolts un pitó i una baga llaçada.
Com que volem fer la via del costat no fem la ultima tirada i amb un rapel de 60 metres tornem al terra.
Ara ens toca seguir pujant per la canal uns vint metres mes on trobarem l'entrada a un diedre molt marcat, que es la via “Fa fred”. Aquesta via es molt mes senzilla que l'anterior però ens pot servir per anar a cercar el nostre tercer objectiu que està en una paret diferent i mes a l'esquerra de la que estem.
La primera tirada segueix tot el diedre i va a parar a la mateixa reunió que la via anterior, tan sols hi ha un parabolt a mitja tirada per sota del passatge mes compromès.
La segona tirada surt de la reunió per l'esquerra per superar un petit mur i entrar en una placa molt bonica arribant a la reunió dos que coincideix també amb la via anterior però entrant mes per l'esquerra. En aquesta tirada trobarem un pitó just al costat de la reunió, un arbre llaçat just a l'entrada de la placa i un pont de roca a mitja placa.
Una vegada tots a la segona reunió si que fem la tercera tirada que te uns 20 metres per arribar a un coll darrera la agulla, aquesta tirada no presenta cap dificultat.
Aquí sorgeix l'etern dilema, escalar o anar a dinar, on quasi sempre guanya el dinar (les parets no es mouen de lloc i els dinars després de les tres de la tarda es possible que no dinis)
Per anar a cercar el tercer objectiu cal remuntar el bosc fins un coll que està mes elevat i baixar per l'altra vessant tot resseguint la paret,hem mirat però tot i veure un començament lògic de la via no em vist cap assegurança i em decidit deixar-ho per a una propera visita ara que ja tenim una nova via per fer.
Després de dinar portem al “Mam” a casa seva , però nosaltres tres no hem acabat les aventures. Ens ha enganxat el foc de Navarcles en plena C-25 i hem estat aturats sota un Sol de justícia unes dues hores.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM--------------------------- La Guillotina
APERTURISTES............. J. Grau, J. Quellos
CORDADA...................... Ramir Aparisi, Josep Estruch
MATERIAL........................ 10 cintes, estrep`, Joc de Camalots (discret)
DIFCULTAT...................... 6a/Ae
DADES DE LA VIA
NOM................................. Fa Fred
APERTURISTES.............. J. Grau, J. Quellos
CORDADA....................... Ramir Aparisi, Josep Estruch
MATERIAL...................... 10 cintes, Joc de Camalots (discret)
DIFICULTAT..................... V
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada