DILLUNS, 06 DE DESEMBRE
Avui , ja completament dins el Pont de la Constitució la gent ja esta colocada i per la zona tan sols quedem els que no poden sortir o els que prefereixen marxar quan no hi ha gent.
Quan vaig fer la ronda de trucades per omplir els dies d'escalada el Josep va dir-me que tenia disponibilitat i vaig trucar-lo per si podiem sortir el dilluns.
Dit i fet, ja tenim objectiu per aquest dilluns, la darrera via oberta pels companys Joan Vidal i Victor Tardio a la Mora Comdal , jo hi he escalat una vegada però el Josep no la coneix o sigui que sera el seu bateig en aquest sector tan especial.
La roca en aquesta zona no es gaire bona, però aquesta cordada sempre deixen les vies molt ben preparades i a més l'estetica de la via va atraure,m quan la vaig veure.
La via “ L'esperó del titanic” al sector de les roques medes, una zona que al quedar per sota del nivell de les muntanyes properes quedara arrecerada del vent.
L'aproximació és curta, comoda i evident.
El començament de la via es ombrivol i fresc però aviat rebem les primeres ullades de sol.
La primera tirada on trobarem tretze parabolts va intercalant trams en lliure i trams en artificial que es poden fer en A0 gracies al seu generos assegurament no pateixes en cap moment, a més, tan sols cal seguir la roca sanejada per veure l'itinerari més factible.
La segona tirada comença amb una apretada si la fas en lliure, despres una zona amb poca verticalitat ens deixa en un jardi penjat i per sobre un bombo que cal superar, per les preses que hi ha podria fer-se en lliure però picant les pedres fa un soroll de buit que ens fa desistir i tibem de A0. Trobarem una reunió just sogre el desplom però nosaltres hem seguit fins la següent, uns deu metres per sobre.
La tercera tirada, segueix un espero tumbat però la roca es rara i cal anar en compte, trobarem quatre parabolts i una sabina llaçada. La reunió queda amagada ä l'esquerra, darrera un petit gendarme trencat que es on comença la següent tirada. Nosaltres no la hem vist fins despres de muntar la reunió en dos parabolts, un d,aquesta tirada i el primer de la següent.
La quarta tirada, és una joia, comença amb un passatge fort fins arribar al segon parabolt, despres....... massa fort, je,je i cal fer servir l'estrep fins a sortir a l'aresta on podem tornar a guardar-lo i gaudir d'una escalada dificil, vertical i amb bona roca, (no te res a veure amb la de les tirades anteriors). La reunió penjada en un balconet. A la tirada trobarem deu parabolts.
La cinquena tirada, personalment la millor de totes,(pel meu grau) una placa de bona roca on cal progresar amb compte per la verticalitat però sense patir per la roca. Trobarem cinc parabolts i ens deixa quasi al cim, sota un arbre.
Acabada la via, cal baixar i es el que resulta més aventurer.
Cal anar camp a traves direccio Nord, (com si entressim dins el cingle) fins a trovar un cami poc fresat que va resseguint la carena, tenim que seguir-lo direcció ponent i creuar tres torrenteres.
Trobarem alguna fita i sobretot una d'important a sobre el cami, just a l'esquerra s'intueix una drecera que baixa i que tenim que agafar. Una vegada dins d'aquesta drecera anirem trobant fites fins arribar al cami d'aproximació i d'aqui al cotxe.
De baixada decidim fer-ho per Valldan i poder ensenyar-li les altres zones d'escalada que hi ha per la zona i directes a Oliana per fer la cervesa de rigor.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM...................................... L' Esperó del Titanic
APERTURISTES ................... J. Vidal i V. Tardio
COMPANYS DE CORDA........ J. Coll
MATERIAL............................... 13 cintes, estrep
DIFICULTAT ............................ V+/Ae
