DIMARTS, 18 D’AGOST
Aquesta setmana la passaré
amb la família per la Val d’Aran i aquesta vegada no tinc clar si podré escalar,
fa dos anys vaig coincidir amb en Ricard i varem poder sortir a fer una
escalada , però aquest any ell ja ha marxat.
Per sort el Jordi i
la seva família vindran a passar un parell de dies amb nosaltres i possiblement
podrem escapar-nos a fer quelcom.
El dimarts quan
arriben ens posem d’acord i decidim anar a fer quelcom curt per tornar aviat al
càmping.
La proposta
guanyadora ha estat la via “Kalamity`s” del company Marc i companys seus.
El Jordi ja la ha
fet, però no l’importa repetir-la i jo la tinc a la llista.
Deixem el cotxe al pàrquing
de Unha i enfilem camí de la ferrada, jo confiant que el Jordi ja havia fet l’aproximació
i ell confiant que jo hauria mirat com anar-hi i de fet quan portem quasi una
hora pujant veiem que ens allunyem molt de la paret i decidim rectificar.
Tenim dues opcions,
creuar a mitja altura els boscos o baixar fins a trobar el creuament que
segurament ens hem saltat. Per no liar més la troca decidim anar pel camí segur
i recular.
Per fi, estem a peu
de paret i orientant-nos un xic aviat trobem el peu de paret -que no és fàcil –
està ben amagat.
El primer tram no és
gaire engrescador, la roca amb molsa i ombrívola sembla poc acollidora i cal
buscar les assegurances per saber el camí.
La segona comença amb
un tram difícil que hem resolt amb A0 per desprès entrar en una placa tombada
fins un bosc on hi ha la reunió.
La tercera s’enfila
ver un díedre ben assegurat amb una sortida potent que ens deixa en una placa i
desprès per un caos de blocs entra en una feixa. Nosaltres hem fet reunió al
final de la feixa a l’esquerra desprès de creuar-la.
La següent tirada ja
hem fa canviar l’opinió de la via, fins ara la trobava justeta i amb roca no
gaire agraïda , però a partir d’aquí he gaudit molt de la via.
Aquesta tirada creua
una placa amb tendència a la dreta fins arribar a una aresta esmolada punt on
hi ha la següent reunió.
La cinquena tirada
comença per un díedre / encastament i superat aquest s’enfila per una placa
molt vertical que hem pogut superar amb un pas de A0.
La darrera tirada,
segueix la mateixa tònica de verticalitat i dificultat per acabar en una canal
on trobarem una corda fixa que ens deixa a l’ instal·lació del ràpel. Convé
passar una baga per la corda perquè la baixada es plena d’herba llarga que
rellisca molt.
D’ aquí en dos ràpels
estem a terra just on comença la via Joan Petit, ara tan sols resta baixar pel
bosc fins a trobar un dels camins de la ferrada i desfer-lo fins el poble.
Com que amb la
marrada del matí anem justos de temps, decidim fer la cervesa al càmping amb la
família.
J. ESTRUCH
