Un dimecres més, teòricament teníem que sortir
tres, però a les 8 del matí tan sols hi som, en Josep R. i jo. El tercer ha
trucat dient que no podia venir.
En Josep porta el cotxe perquè tenim intenció
d’anar a la serra del Monroig i la pista no és gens bona.
Portem en ment fer la via de la Lara a la paret de l’extrem,
una via que no té gaires complicacions però que ja m’ha rebutjat dues vegades.
La primera el darrer any que ni tan sols varem trobar el flanqueig inicial (no
portàvem ressenya i tan sols en teníem una lleugera referència), la segona ara
fa quinze dies que amb el Josep Sánchez ens varem enfilar fins la segona tirada
i el temps ens va fer desistir.
Avui sembla que tot va sobre rodes, a les 10,
30 ja estem al refugi del buho i ens preparem per baixar fins el peu de via,
una caminadeta de 20 minuts.
El Josep R. comença com és habitual, no és
veritablement el començament de la via, però com que és interessant anar
encordats la comptem com a tirada. Un tram de 20 metres horitzontals
però amb la roca molt dolenta.
La segona tirada la faig jo, comença amb un
tram d’A0 de roca escamosa fins a posar-te sobre un esperó vertical de roca
bastant més bona, les assegurances allunyen però el grau no és excessiu, cinquè
grau.
La tercera és un altre flanqueig a l’esquerra,
aquest de quart grau , que ens deixa al bell mig de la placa de la paret.
El quart llarg és millor, agafa una sèrie de
fissures i plaques amb una dificultat de cinquè, fins el tram final de la
tirada bastant més vertical i que té una dificultat una mica més concentrada de
cinquè superior.
El cinquè llarg és sens dubte el més
interessant i el que concentra la major dificultat de la via, comença amb un
tram de flanqueig amb roca dolenta fins situar-te sota un díedre molt vertical
i amb una dificultat de 6b però que si aprofites les assegurances d’aquest tram
per progressar baixa la dificultat i el llarg es pot fer amb un grau de cinquè
més. L’entrada a la reunió també té una sèrie de moviments interessants.
El sisè llarg és curt , uns deu metres, supera
el sostre de la reunió per l’esquerra resseguint una fissura, superat aquest
pas cal flanquejar a la dreta i navegar per una placa en direcció a la fissura
de sortida , globalment té una dificultat de cinquè superior.
Una vegada al cim, fem la foto de rigor i en
cinc minuts estem al refugi on hem deixat el cotxe .
J. ESTRUCH.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada