Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimecres, 13 de juny del 2012

VIA D'EN MARTÍ

DISSABTE 09 DE JUNY DE 2012


Torna a ser dissabte i com sempre a les 8,15 ja estem a ca l’Anna , avui el Josep, ens ha guanyat i ja està aparcat i esperant-nos, el bar encara està tancat per tant decidim marxar , ja pararem a esmorzar a un altre lloc.
Avui anem el Guillem (el meu fill) en Josep Sánchez  (el company de cada dissabte) i jo.
De les dues opcions que portem preparades, una, anar a Roca Narieda per fer una via a la cara nord, i l’altre, anar al Solsonès a fer la via d’en Martí al Cingle Roig, ens decidim per anar al Solsonès tot  fugint de la calor.
L’altre dia varem parar a esmorzar a Solsona, en un bar que teníem referències que hi anaven els escaladors, però no varem veure a cap escalador i molt menys ambient que ens donés una referència. Per tant avui passem de llarg i anem a Sant Llorenç Morunys a esmorzar.
A les onze ja estem al municipi de la Coma buscant el desviament que ens portarà fins una masia anomenada Ca’l Fité.

L’aproximació és curta, uns 10 o 15 minuts i no ens costa gaire trobar el començament de la via, de fet en aquest tram  tan sols hi ha aquesta via i és l’únic lloc amb la roca una mica acceptable.
La primera tirada té 25 metres i obre cordada en Guillem que no li costa gaire superar el primer tram que marca una dificultat de cinquè, després baixa la dificultat fins la reunió.
Per no fer maniobres amb les cordes decidim que ell també faci la segona, d’una dificultat semblant, encara que aquesta té un passatge a mitja tirada que l’assegurança allunya i cal reforçar-la amb un alien. La reunió la fem en un arbre que marca el final d’una feixa, a partir d’aquí ja entrem en l’esperó.

Aquesta tirada la vol fer el Josep, més que res per testar l’estat de la seva mà que encara li fa la punyeta, comença amb una progressió en diagonal a l’esquerra amb trams on les assegurances allunyen i poc a poc va posant-se més i més vertical, ja té quasi més de la meitat superat però la mà li fa mal i decideix recular perquè ho intenti jo.

Després de fer les maniobres pertinents surto ja amb la corda per davant fins el punt on ha arribat ell i per sobre veig una fissura molt vertical però ben assegurada que demana que em concentri en la feina , puc anar- la fent fins un punt que em cal descansar, per agafar més forces i arribar a la reunió, a l’entrada de la reunió la dificultat afluixa però té uns moviments estranys. Aquesta reunió és un autèntic balcó, llàstima de les ventades que hi fa , no volíem fresca? Dons aquí en fa una mica massa i per moments tremolo de fred.
En Josep no té el dia i diu de baixar i continuar nosaltres, però jo li recomano de seguir, la tirada s’ho val, ell i el Guillem pugen sense entretenir-se perquè el vent els molesta i en poca estona estem tots tres a la reunió.

La quarta és de tràmit, quinze metres de quart grau encara que la roca es veu molt trancada, és veritat però com que els blocs són molt grans estan fortament soldats i no es mouen encara que impressionen. La quarta reunió està més protegida del vent i axó s’agraeix.

A la reunió li cedim la direcció de la cordada al Guillem, perquè faci l’ última , una tirada de 45 metres amb una dificultat màxima de cinquè, que fa sense problemes.

Una vegada tots al cim, creiem que podríem baixar amb rappel però res de res , per sort veiem un petit corriol que baixa per una feixa i decidim seguir-lo, té petites des grimpades fins arribar a un arbre on hi ha una instal·lació de rappel i d’allà  a terra .
Ara tan sols ens resta caminar cinc minuts fins el peu de via on hem deixat les motxilles.


J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada