DIMECRES, 24 D’OCTUBRE DE 2012
Aquest dimecres és
especial per moltes coses però principalment perquè representa el comiat durant
una temporada del meu company d’aventures en Josep R.
Encara que sembli
estrany, en menys de 24 hores entra al quiròfan
per refer-se el maluc (et desitjo per endavant moltíssima sort i que tornis
aviat. Necessito la teva empenta per tirar endavant projectes nous i vells, que
segur estaran bullint en el teu cervell . Saps que tindràs sempre en mi el més
fidel amic i company d’aventures).
Comencem amb la
història d’avui, ahir va trucar-me el Josep per informar-me que li havien
avançat l’operació, en lloc d’operar-lo divendres ho faran el dijous, per tant
en lloc d’ingressar el dijous li cal entrar al hospital el dimecres.
Bufa, tots els
plantejaments que teníem s’han anat en orris!!.
Al mal temps bona
cara, donat que no podem anar a fer una via llarga al menys tocarem roca i
farem una matinal a Montserrat.
A les 7, 30 hores,
(som molt matiners, sempre) ens trobem per anar a esmorzar i planifiquem el
mati, cap dels dos hem tingut temps de pensar-hi gaire, ell per preparar les
coses i jo per temes de la feina, per tant estem esmorzant i amb la ment en
blanc, tan sols tenim un condicionant, el temps.
Fent repàs a les
vies que hi ha per la zona em ve a la memòria una via del Joan Vidal (Indio) a
la portella gran, la via en qüestió és la Laponia , tothom en parla bé, és rapida i ben
assegurada.
Una vegada a peu de
via, la primera sorpresa, he deixat la màquina de fotografies al cotxe, no es
pot tenir el cap a dos llocs diferents.
El Josep R. comença
la via dins d’una cova, la progressió és espectacular i fotogènica però no
porto la màquina!!. El Josep fa una foto des de mitja tirada a la reunió en
lloc de ser jo qui li faci a ell amb el contrallum de la cova i el cel. La
tirada és molt maca, llàstima que la primera meitat les preses rellisquen molt
amb la sorra que hi tenen sobre, una vegada fora de la cova , tot millora molt,
encara que la roca no és com per tirar-hi coets. Aquesta tirada té 35 metres amb una
dificultat màxima de (V+) i dos passos de Ao.
La segona tirada té
La tercera tirada l’ empalmem amb la quarta, una placa molt estètica i bona presa (V) ens porta a una part vertical que superem en Ao desprès ja baixa de dificultat, hi ha una reunió però fem directes fins a sota la bola final donat la seva poca dificultat.
La darrera tirada te 20 metres i comença amb una part vertical però amb bones preses (IV) i desprès ja més fàcil fins el cim.
A les 12 del migdia
ja estem a terra amb la feina feta, al menys el Josep anirà a l’hospital amb un
bon regust
J. ESTRUCH
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada