Una matinal a
Montserrat és sempre una bona excusa per aprofitar un mati amb un temps no
gaire segur. A més feia molts dies que no anava al Bruc per veure als companys
i compartir esmorzar i escalada, però aquest dissabte tot ha quadrat, el Guillem
té guàrdia i no pot sortir i el temps sembla que aguantarà fins el migdia per
tant s’imposa una escalada curta per la vessant sud del massís.
Desprès de cercar
diferents possibilitats sembla que guanya força anar al Clot de la Mònica per fer diferents
vies, som una colla gran i tenim que repartir les cordades per no coincidir
tothom a la mateixa via, uns volen anar a una via del Serrat de Muntaner i el
Joan Oliva i Jo ens decidim per una via del company Paco Vargas que hi ha a la pastereta.
La via es diu “pel
teu somriure, cel” i puja per la placa que hi ha a la dreta de la nostra via la Josep Nieto
El Joan Oliva , ja
la ha fet i em deixa els honors de començar-la. La primera tirada presenta uns
primers metres molt verticals que va perdent poc abans d’entrar a la reunió, la
dificultat segons la ressenya és de cinquè superior, però a conseqüència de la
distancia entre assegurances hi ha trams que cal esforçar-se força
La segona tirada és bastant més fàcil , una
placa bastant tombada amb una dificultat de quart grau on tan sols trobarem
tres assegurances en quaranta metres.
La tercera segueix la mateixa tònica que la
segona i ens porta als ràpels de les vies de la cara oest.
El descens el fem en tres ràpels per la via
Josep Nieto. Just quan toquem el terra comença a espurnejar, per sort la cosa
no va a més i podem arribar al cotxe sense mullar-nos.
J. ESTRUCH
Quan jo la vaig fer, el V+ de la 1a tirada també em va semblar una mica més per la distancia de les assegurances !!
ResponEliminaSalut i a tibar
Fa temps la varem fer i ens va agradar força, la distància amb les assegurançes li dona un xic mes d'aventura i això també ens agrada. Apa a tibar fort!!!!
ResponElimina