NINO NINO

DIMECRES, 14 DE NOVEMBRE DE 2012

Avui coincidim el meu fill Guillem i jo que per diferents circumstàncies no anem a treballar i volem aprofitar-ho per escalar junts.

Ahir al trucar-nos vaig oferir-li l’ opció d’escollir una via que tingués en ment per fer i la seva opció va esser escollir la via Nino Nino al Peladet de Rubies.

Jo, encantat perquè és una zona que m’agrada molt escalar a més de ser tranquil·la.

Sortim a les vuit de mati d’Esparreguera i no ens aturem fins el petit poble de Claravalls (la gent de la colla va ensenyar-me un bar per esmorzar força tranquil i econòmic (llàstima que queda una mica lluny de les zones d’escalada i fa molta mandra tornar a agafar el cotxe desprès de tenir el pap ple).

A les 10 hores ja estem a Rubies, no ens hem aturat ni al bar Cirera, estem completament sols, per tant avui serà una escalada molt tranquil·la i relaxant.

Poc després de les 11 hores el Guillem comença la primera tirada, la més llarga de totes, cinquanta metres, comença amb una dificultat de cinquè per anar complicant-se un xic fins el cinquè més, tota la tirada és molt estètica sobretot el tram central de fissura, molt franca, que cal assegurar pels teus mitjans.

La segona tirada és una placa molt vertical amb un tram de sisè en el seu tram central, hi ha un passatge, el més difícil, que agafant-lo directe et jugues un vol curiós, jo no he dubtat gens i he pujat per la dreta per anar a cercar una petita sabina quasi a l’altura del següent parabolt, però al menys tenia quelcom més a prop, després cal fer una travessia a l’esquerra per anar a cercar l’assegurança bona que no té res de fàcil, l’ avantatge és que si caus tan sols pendoles i no voles com si pugessis directe, pels comentaris del Guillem que l’ha fet directe tan sols cal trobar una presa amagada que t’ajuda a superar el pas, tant per un costat com per l’altre la dificultat no varia i crec que és sisè, com diu la ressenya. Passat aquest pas , a gaudir fins la reunió amb un grau força assequible de cinquè més.

La reunió és molt bonica encara que no gaire còmoda, (vaja, que no és una feixa), però que et permet fer bones fotos tant al que va de segon com de l’entrada a la tercera tirada, que és més espectacular que no pas difícil.

La tercera tirada comença amb un flanqueig a la dreta que té el seu pas difícil en un canvi d’aresta, després un tram vertical amb roca no gaire bona ens porta a un replà on fer la reunió, aquesta tirada per dificultat és la més difícil de la via, sisè més, però està ben assegurada i permet posar-hi catxarros que fan que la dificultat sigui més moderada.

La quarta tirada és estranya, graduada de cinquè més presenta un seguit de ressalts amb no gaire bona roca per on cal saber llegir l’itinerari.

La cinquena comença amb una fissura desplomada que cal assegurar, una vegada a sobre, cal fer una travessia a la dreta fins el peu d’unes plaques i enfilar directe fins el cim on trobarem un parabolt i una sabina on fer reunió. La dificultat de la tirada segons la ressenya és de cinquè més, però la progressió és més espectacular que no pas difícil.

En resum una bona via amb la roca típica de la zona, que presenta una dificultat mantinguda per a passar una bona matinal.

J.  ESTRUCH