DIMECRES, 19 DE DESEMBRE DE 2012
DINAR MONTSERRATI / PARET DE LA CODOLOSA
No sorprèn a ningú
que els dies que tenim el temps just o bé fa mal temps anem a parar a la paret de la Codolosa de Collbató.
Avui dimecres però
és un dia diferent, ja d’entrada tots el companys que per norma general anem a
esmorzar a ca l’Anna del Bruc ens hem canviat i estem esmorzant a la Llar , el motiu no és altre
que avui celebrarem el dinar montserratí (dinar de cloenda de la campanya 2012)
i ens trobem tots per esbrinar de forma aproximada quanta gent serem per dinar.
El dia no
acompanya, és gris i humit i tothom té la mateixa pensada, anar a Collbató per
fer una via curta i tornar aviat a dinar.
La colla de sempre
ens repartim per les vies de la
Codolosa , altres han anat al sector Nou Barris, però tots
tenim clar que volem escalar abans de dinar.
En Joan Oliva i jo
hem decidit anar a fer la via La tribu, (una de les poques que no he fet
d’aquesta paret).
El Joan comença la primera tirada que presenta un parell de ressalts de quart grau i una llargada de
La segona tirada em toca a mi, el Joan s’ha ofert per fer-la de primer i així jo la podria intentar fer en lliure però amb corda per davant que sempre és millor, però jo li he dit que si no passo de primer tampoc podria passar amb corda per davant.
Comença la tirada
amb un tram de quart grau fins sota un desplom, la primera assegurança ja costa
d’agafar i cal fer equilibris , els següents passos són diferents bloquejos amb
molt poca presa per als peus, faig el primer i enfilo el segon bloqueig però em
veig incapaç de deixar-me d’una mà per xapar i em penjo de l’assegurança, ho
torno a intentar i res de res, aquest pas està a anys llum per mi, ja no torno
a intentar-ho, poso una baga i supero el passatge amb artificial. Ara toca
sortir d’aquest entrebanc, sempre és difícil deixar la seguretat d’una baga
però resulta més fàcil que no sembla i per arribar a la reunió cal fer una
placa vertical que permet gaudir sense patir massa.
La tercera tirada també comença amb un tram vertical però aquí la presa és generosa i tan sols cal tibar per superar-ho.
Una vegada a la tercera reunió decidim baixar amb dos ràpels fins el terra.
Quan arribem al
terra els companys encara no han acabat la seva via i decidim fer la via veïna,
la via Full Equip, tots dos ja l’ hem fet, però és ràpida i molt interessant de
fer.
Comença el Joan i
en poca estona ja està a la reunió, aquesta tirada té una graduació de cinquè
concentrats en un parell de ressalts verticals.
La segona la faig jo, un tram vertical i molt divertit t’introdueix a una placa que s’ajeu poc a poc per a tornar a adreçar-se poc abans de la reunió. La tirada està graduada de 6a i sembla mentida la diferència que hi ha entre el 6b+ de la via anterior i el 6a d’aquesta, tan sols hi ha una lletra i mitja de diferència però per a mi és tot un mon, és la diferencia entre el gaudir-ne i el no poder aixecar-te de terra.
Quan comencem a fer el primer ràpel els companys ja estan recollint i marxen, nosaltres els seguirem en poca estona perquè el dinar ens espera.
A les dues estem
quasi tothom al restaurant i comença la tradició de retrobar companys que fa
temps que no veus, tenir noticies d’altres, explicar aventures varies, .... etc,
i sobretot fer el brindis per desitjar bones escalades per l’any vinent.
I aprofitant aquest moment, també us desitjo a tothom que té la paciència de llegir-me, bones festes i molt bones escalades per al proper any
J. ESTRUCH
Molt bones festes i bones escalades també per vosaltres!
ResponEliminaSalut i bones grimpades! Bon 2013!!!
ResponElimina