VIA PASTELINA

DISSABTE 15 DE DESEMBRE DE 2012

Aquests dies estan resultant ser dies de retrobaments llargament esperats, si la setmana passada vaig sortir amb el Josep Grau, aquesta vegada li toca al Xavi Martin (un altre dels VISAS).

Va trucar-me a mitja setmana per oferir-me anar a escalar alguna via per la zona d’Oliana, la proposta era temptadora, la EDER, la UESMAP i fins i tot la INDYPITECUS, totes elles vies a les que li tinc ganes, però el seny és el darrer que cal perdre, sobretot a la meva edat i vaig demanar-li que posposés els plans per a la primavera, ara feia massa fred i els dies eren massa curts.

Els meus raonaments devien ser molt forts perquè va trucar-me per dir que OK, feia un aplaçament dels projectes per a la primavera, però que no els deixaria l’oblit. Tota una amenaça, je, je. (ja puc lligar-me les espardenyes, aquesta primavera em tocarà suar de valent).

Com a opció va dir-me que cerqués una via per a passar un bon dia d’escalada i li vaig proposar fer la via pastelina, tot just acabada de re equipar pels companys, Asin i Baraldes. Està a Vilanova de Meia i per tant tenim el sol i la caloreta quasi assegurats.

A la partida , finalment s’hi apunten el meu fill Guillem i el Josep R, aquest tan sols ve per acompanyar-nos donat que encara esta convalescent i li cal recuperar-se però no vol quedar-se a casa.

A les 8, 30 sortim en direcció Vilanova i per no perdre el costum anem al bar Cirera per esmorzar i esperar que el sol escalfi la paret una mica  més.

A les 11 estem  tots tres a peu de via i començant a preparar-nos.

La primera tirada la fa el Xavi, segons la ressenya 30 metres de cinquè superior amb algun pas d’artificial, el primer tram el fa bé i l’artificial quasi pot forçar-lo però hi ha un pas que se li resisteix i acaba tibant de la xapa, desprès navega fins a la reunió.

Jo, segueixo de segon i tot normal fins el tram d’artificial però al intentar el pas em falten quatre dits i també tinc que agafar-me, (no es pot ser curtet, de talla ), crec que amb un bon bloqueig de dretes pot superar-se i ho demostra el Guillem que pot superar el pas sense agafar-se.

La segona em toca a mi, el Xavi volia fer-la seguida però el fregament de les cordes ha fet que ho penses millor.

Aquest tram és molt vertical i supera un sistema de sostres pel seu punt feble, un primer pas vertical amb una dificultat de cinquè però molt espectacular i estètic em deixa sota un sostre, aquí cal sortir per la dreta i confiar en que hi ha bona presa, una vegada superada l’aresta, (per sort hi és) aquest pas és més impressionant que no pas difícil, a continuació un tram fàcil ens porta a un extraplom  on hi ha un parabolt i sobre un petit bony on cal posar un fissurer, jo aquí he fet un altre pas d’assegurança, crec que aquest pas és més obligat que el primer encara que hi ha bona pressa de mà per tibar, però pels peus no hi ha res i està desplomat, una vegada superat el tram resten uns 5 metres de flanqueig horitzontal a l’esquerra per trobar la reunió.

La tercera tirada li toca al Guillem, una placa per on cal navegar amb intuïció, no hi ha quasi assegurances, amb una dificultat de quart grau.

La quarta tirada torna a tocar-li al Xavier i comença amb un tram molt estètic i vertical però amb molt bona presa i una dificultat de cinquè grau per entrar en una canal on el més difícil és progressar sense tirar pedres.

La cinquena és un rostoll, un pur tràmit per sortir per dalt que deixem que la faci el Xavier i així evitar el canvi de cordes i si dóna per tot, que segueixi fins el cim, cosa que fa sens dubtar-ho.

Son les 14 hores i ara tan sols resta baixar fins la carretera per la vessant nord, tota una experiència en temporada d’hivern, hi trobem de tot, fang, roques gelades, glaç. 

En mitja hora arribem a la carretera, ja tan sols resta fer la cervesa per arrodonir una bona matinal.

J. ESTRUCH