DISSABTE, 09 DE MARÇ
Avui sortim el Guillem i jo sols, el Josep no pot venir i plantegem una escalada suau pel que fa als
graus però curtidora per la llargària.
Aprofito que no ha escalat mai a la paret de les Bagasses
per donar-li un bon bateig , i que s’enrecordi durant un temps, vull que
m’acompanyi a fer la via Vidal Farreny. Quan vaig comentar-ho amb els companys
varen dir-me que estava una mica verd per una via d’aquestes característiques
(fa menys d’un any que ens acompanya a fer vies llargues) però jo crec que ja
està preparat i si més no, sempre podem escapar-nos per les feixes.
Sortim d’Esparreguera un xic més
aviat del que és normal, a les 7,30 hores, i a les 8, 30 ja estem agafant forces
amb un bon bocata al bar Sport de Bellcaire d’Urgell. A les 9,45 aparquem a la
font de les Bagasses, on encara quasi no hi ha ningú, de fet mentre ens
preparem arriben tres cotxes amb escaladors que tenen tan males intencions com
nosaltres.
L’aspecte de la paret a aquestes
hores no és gaire encoratjador, de fet aquesta nit ha caigut un patacot d’aigua
i regalima per tot arreu però no ens espantem i marxem direcció el pont romà.
Una cordada de la gent que ha arribat ens adelanten, van més esperitats que
nosaltres, per sort, ells tenen per objectiu l’Anglada i tan sols coincidirem
al principi.
A les 10, 15 comencem les primeres
rampes, hi ha molta gent que les fa sense cordes, però l’aspecte de la paret
amb els regalims d’aigua fan que no ens ho pensem gens, encordats i a fer
metres.
Les dues primeres tirades, sense
problemes, tan sols evitar trepitjar aigua, si podem i metres amunt, de fet en 15
minuts estem a la sabina on la gent considera que comença la via. No hi ha res,
tan sols una gran sabina, han petat un espit i un burí, tan sols reconeixes el
lloc per la marca gravada a la paret d’una VF, comencem bé!!.
La tercera ja té el seu puntet,
comença fàcil per una fissura però en acabar aquesta i just sota la reunió hi
ha un pas força fi que et posa al teu lloc, una tirada de quart grau amb un pas
de cinquè superior.
La quarta presenta un flanqueig a la
dreta fins uns fissura díedre i la dificultat és de quart grau però hi ha tanta
aigua que en algunes preses (gotes d’aigua) em cal treure-la abans de posar-hi les
mans.
La cinquena presenta el pas més difícil
de la via, una placa de 6a molt fina, sobretot en el seu començament, primer
cal fer un flanqueig a l’esquerra molt incòmode i estrany fins a posar-se sota
d’un mur, vertical i molt compacte, el pas per situar-se a la placa és més
difícil del que sembla, jo crec que supera el 6a, però no és obligat, desprès
cal navegar per la placa amb una dificultat de cinquè més fins l’entrada a la
reunió on hi ha un altre pas força fi, encara que no tant com el del principi
de tirada.
A la sisena em faig un petit embolic
que modifica les tirades següents, comença amb una progressió en diagonal a la
dreta on hi ha tres pitons que el protegeixen, per desprès tornar a l’esquerra
i agafar una fissura completament neta però fàcil de protegir, quasi al final
de la fissura he vist una reunió però m’ha semblat que no era la bona(de fet,
no ho era) i he seguit pujant, però la verdadera reunió no l’he vist, (queda un
xic amagada a l’esquerra d’un petit espero) i jo he continuat i he fet mitja
tirada següent fins una feixa on pel fregament de la corda m’ha calgut parar i
fer una reunió precària de dues sabines. La graduació d’aquest tram és de
cinquè màxim cinquè superior (pel fregament de les cordes, sobretot al segon
tram on hi ha uns passos delicats).
La resta de tirada , uns 10 metres la fa el
Guillem fins la reunió que ens durà al artificial.
Aquesta tirada és molt curta però
molt bonica, un pas llarg dóna pas a un tram d’artificial de quatre moviments,
un xic en diagonal a la dreta, fins col·locar-te dins un díedre molt vertical
que cal protegir, més fàcil que no pas sembla d’entrada, la reunió coincideix
amb una reunió de la via CADE.
La novena tirada coincideix amb la
tirada “la laboriosa” de la via CADE, un pas fort d’entrada per a situar-te a
la placa i desprès a navegar al voltant d’una fissura fins a deixar-la per la
dreta i arribar a una feixa, personalment és la tirada on he patit més de peus,
està molt relliscosa .
La tirada 10, ens porta fins la
feixa, cal cercar un arbre i fer una mica el mico fins agafar la pedra, una
vegada col·locat a la pedra anar fins uns pitons que marquen el millor
itinerari a seguir, una vegada superat el segon pitó, un flanqueig a l’esquerra
més espectacular que no difícil et deixa a la feixa.
Arribat aquí, decidim fer conclave
ara que està de moda, i decidir el futur de la nostra aventura, el Guillem
comença a notar els metres, i li dono la possibilitat de l’escaqueig, però ell
decideix seguir, i ja ens veus lligant-nos les cordes en bucle com si féssim
gel i caminant feixa amunt fins la canal de l’Anglada.
Teòricament tenia que haver-hi una
marca amb les inicials VF però no l’hem vist i enfilem per unes feixes a la
canal, uns 60 metres
per sobre nostre hi ha els dos companys tarragonins que estan fent l’Anglada.
En un punt de la canal decidim que
ja hem pujat prou a l’ensamble i fem una estacionària (reunió), a partir d’aquí
farem altre vegada tirades normals.
Aquesta tirada, per a nosaltres la
12, la començo jo, és fàcil però cal orientar-se bé per poder trobar la reunió,
que està darrera una gran sabina i no es veu.
El Guillem puja i ens preparem per
fer el tram final de la paret.
La tirada 13, és de tràmit, un tram
de 20 metres
de quart grau fins el peu d’una fissura, mentre pugem els companys de Tarragona
han decidit acabar la seva via per la nostra que està millor assegurada i les
tirades son més maques. O sigui que a la reunió coincidim amb un d’ells mentre
l’altre va pujant.
Li ofereixo al Guillem la
possibilitat que faci ell aquesta tirada, però diu que hem toca a mi i cal
respectar el torn, ell ja ha fet la tirada del mur de sota i ara em toca gaudir
a mi. Deixo que el company de Tarragona agafi una certa distancia i surto al
darrera, la tirada és fabulosa, tothom ho diu, val la pena fer la via tan sols
per aquesta tirada, una fissura molt vertical amb MOLT BONA PRESSA, i molt
estètica per acabar amb un flanqueig aeri a la dreta, fins un arbre que marca
el final de la via.
Una vegada al cim els companys
decideixen esperar-nos i baixem tots quatre fins els cotxes on hi arribem a les
6 de la tarda, han estat 8 hores d’activitat.
Ara cal tornar a Esparreguera i
gaudir dels records que ens ha deixat aquesta bona escalada.
J. ESTRUCH
Aquesta la tinc pendent, hi vam anar i el temps ens va fer tirar per l'Anglada, deu n'hi dó com estava la paret de molla no? sou valents!
ResponEliminaGuillem una bona estrena a Terradets.
ResponEliminaEncara recordo la meva, la CADE, fa moltíssim temps ..
Felicitats a tots dos.
Josep R.
Una escalada autentica.
ResponEliminaJo fa anys vaig abandonar la VF veient que hi havien petat els parabolts d'una restauració anterior....
La part de dalt la vaig deixar per un altre dia quan vam fer l'Anglada... en definitiva us haurem d'emular u tornar-hi !!
Salut i a escalar
Hola Joan,
EliminaA la via hi ha moltes restes de salvatjades, sobretot buris petats i espits sense cargol, però pot anar fent-se, nosaltres portarem 1 jocs de micros i 1 de camelots )fins el dos i no els varem utilitzar tots. La via és força interessant i gens obligada, val la pena fer-la.
Salutacions i bones escalades
J. ESTRUCH