EL SEÑOR DE LOS BORDILLOS Vilanova de Meia

DISSABTE, 16 DE MARÇ

Encara que el Meteoblue ens ha donat un avís, nosaltres avui estem disposats a completar la trilogia, és a dir, fer la tercera via de l’anomenada trilogia de Vilanova. Primer varem fer “ la Chica del Martini”, la segona va ésser la “Musical Exprés” i avui toca “el Señor de los Bordillos” i tot i les argúcies que puguem fer, crec que la més forta de totes, .....i de llarg!!.

El Meteoblue ens avisa d’ una mica de pluja a partir de les quatre de la tarda, fins a les hores els temps aguantarà entre boires i clarianes. Per tant,... quien dijo miedo? Endavant  i que surti com vulgui.

Sortim a les 7 del matí, m’he tingut que llevar més d’hora que si anés a treballar perquè hem quedat amb uns companys per pujar junts. A dos quarts de nou estem esmorzant al bar de Cal Cirera, de fet a les 10,30 ja tinc al company enfilant la primera tirada, segons les ressenyes una tirada de cinquè més, però deu ni do quin cinquè, et deixa amb les piles gastades- i això que la faig de segon!!.

Aquí ens acomiadem dels companys que volien fer una via veïna i que a la vista de les circumstàncies decideixen deixar l’intent per un altre dia i anar a fer esportiva.

La segona em toca a mi, si fos un “free climbing” la faria com cal, hi ha ressenyes que li donen 7a i d’altres 6c+, de totes totes, aquesta graduació està fora del meu abast i em conformo amb fer- la més o menys dignament.

Surto de la reunió per la dreta per salvar els primers desploms i just a la punta del primer, trobo un espit, superat aquest, estic sota un altre desplom encara més gran amb l’assegurança sota els peus i amb el proper  uns tres metres més amunt, a mig camí hi ha una funda d’espit però sense cargol,

-algun simpàtic ha fet una gràcia de les seves i ara si caus en aquest tram, fas el salt de la carpa i apareixeries uns metres per sota de la reunió, això si, sense tocar gens la roca.

Amb el cervell a cent per hora, improviso una estratègia per sortir-me’n i ho aconsegueixo, ara cal superar el tram de 7a amb artificial i a lluitar amb la placa superior que no dóna un respir fins la reunió.

La tercera , li toca al Josep, un petit desplom a l’entrada dóna pas a una placa molt agraïda on cal saber navegar, la graduació és de 6a, a l’entrada i la resta de tirada és de cinquè superior.

La quarta és una tirada molt curta, uns vint metres, intensos!!. Surts de la reunió en diagonal ascendent  a l’esquerra amb una graduació de cinquè superior però sense cap assegurança en els primers sis o set metres, fins a col·locar-te dins d’ un mur monolític, sense cap fissura, però amb moltes gotes d’aigua, els primers metres d’aquest tram són interessants i divertits, però arribes a un punt on cal confiar amb l’adherència dels gats i la força de les palpissos dels dits, posades en algun forat de gota d’aigua per superar el pas i agafar preses més decents que et porten a la reunió, per cert molt incòmode, aèria i penjada.

La cinquena tirada comença amb un mur d’uns deu metres lleugerament desplomat per continuar per una sèrie de plaques, els primers metres, més verticals, cal agafar-los amb geni, si no, et quedes a la meitat, desprès la paret es suavitza i permet progressar amb comoditat.

La sisena tirada és, de molt, la tirada més fàcil de tota la via, amb una graduació de cinquè però amb les assegurances molt separades, la llàstima és que comença a entrar el mal temps i a fer fred i no ens permet gaudir de l’escalada com voldríem.

La setena tirada, segons tots els comentaris que hem sentit, és molt difícil, sobretot un tram situat a uns 10  metres de començar la tirada que presenta una placa molt fina, nosaltres que ja només estem pensant en sortir, abans no comenci a ploure, no ens entretenim gaire i passem per la via ràpida, per sobre encara ens queda un tram amb roca una mica “cutre” que  dóna pas a la feixa, final de la via.

Sortim de la via seguint la feixa per la dreta i tan sols en resta fer petites grimpades fins el cim on comença a espurnejar mentre ens preparem per començar la baixada, complint-se les prediccions fetes pel Meteoblue. Per sort, el de dalt, ens respecta la tornada i no comença a ploure més fort, fins que no estem al cotxe.

La via ens ha costat 5 hores d’escalada i  un nivell d’exigència i “coco” força alt.

J: ESTRUCH