DISSABTE, 11 DE
MAIG
Fa molts dies que
li tenia l’ull posat en aquesta paret però mai trobava el moment d’anar-hi, per
fi aquesta setmana ha estat la decisiva. Dissabte passat des del cim de la
serra de Corones vaig ensenyar-li al Guillem el perfil de la torre de les
Conclues i vaig explicar-li que a l’altre costat hi havia una paret solitària
per a escalar en un marc de tranquil·litat , a més té l’al·licient de presentar
uns registres completament diferents del que acabàvem de fer, si en aquestes
vies no havíem posat res de res, en aquella calia posar-hi tot. La cosa va
acabar així i no en varem parlar més, però al parlar amb ell per la sortida de
dissabte, va dir-me: recordes el que vas dir-me la setmana passada, anem-hi a
veure que hi donen.
Per tant avui estem
aquí amb el cotxe aparcat just passat el mas d’en Joaquim i preparats per fer
l’aproximació.
Arribar a la torre
ens ha costat uns 45 minuts, amb una “ encinglada” inclosa, entre el primer i
el segon coll (ull no perdre les fites
si és la primera vegada que hi aneu). Deixem les motxilles dins la torre
i anem a cercar el rapel que ens durà a peu de via, no ens costa gaire
localitzar l’emplaçament del dos parabolts amb anelles. I amb una corda arribem
a la feixa.
Donat que encara no
tenim decidit quina via volem fer optem per apropar-nos a un esperó que ens
donarà una visió general de la paret, aquí al Guillem li sorgeixen els primers
dubtes sobre la seva capacitat d’auto assegurar-se i a la vista de la
perspectiva de la paret, decideix
començar per la via tasconaires i
fer ell la primera tirada.
La primera comença per un díedre xemeneia sobre un contrafort i a l’esquerra d’un esperó que no ens costa gaire localitzar, a més a pocs metres del terra hi ha un pont de roca com a senyal testimonial d’inici de la via, a partir d’aquí res de res fins uns
La segona té el seu pas difícil just sortir de la reunió, la roca segueix no sent de primera i cal assegurar-la amb molta cura, el pas difícil és pocs metres més amunt per sortir del díedre i agafar les plaques de l’esquerra, desprès suau fins la reunió. En aquesta tirada em ratifico en la meva opinió, la via està graduada un xic per sota. La ressenya li dóna a aquesta tirada cinquè més, jo personalment, sense conèixer la via, aquest passatge el graduaria de 6a, la resta si que li podria donar un cinquè grau.
La tercera comença amb un flanqueig a la dreta per anar a cercar unes plaques però des d’on sóc no podré veure res , per tant decidim fer un canvi de reunió i passar-me a un replà força còmode i a peu de placa.
El Guillem comença
just darrera l’esperó i navegant per una placa fins una fissura on cal
assegurar-la amb algun camelot gran, però nosaltres no en portem i cal passar
amb el que tenim, sobre de la fissura hi ha una placa on trobem l’únic pitó de
la via, encara que al seu voltant hi ha forats d’haver-hi hagut d’altres.
Aquesta tirada està graduada de cinquè, i em torna a
ratificar en la meva opinió, a la ressenya li manca una lletra.
La quarta tirada, és molt estètica, una placa vertical et porta fins un tram on hi ha un sistema de fissures, una vegada allà cal flanquejar a la dreta per sota uns blocs i pujar per un seguit de petits díedres fins la part final que supera per l’aresta. La reunió la fem al replà de la torre. Aquesta tirada m’ha semblat més fàcil que l’anterior encara que està ressenyada més difícil.
En resum, una via per aventurers, molt adequada per a treballar el “coco” i per a personal no gaire exigent amb la roca, personalment no crec que la repeteixi. Mentre anem pujant vaig mirant l’esperó de la dreta per on puja la via sabinaires que es veu molt aèria, si la pedra és un xic millor que en aquesta la via, fa molt bona pinta.
Les vies de
l’esquerra de la paret queden un xic lluny per estudiar-les però presenten un
parell de planxes grises força interessants.
J. ESTRUCH
Ei bona aquesta a nosaltres ens va costar trobar el peu de via. Un bon ràcó
ResponEliminaHola Joan, vaig llegir-me el teu blog abans d'anar-hi i va ajudar-nos molt. L'únic problema el varem tenir en l'aproximació que la varem fer de memòria i ens vam liar a la segona vall , sortint dalt del contrafort que hi ha davant. total 15 minuts més, per la resta tot bé. Llàstima que la roca no sigui cinc estrelles si ho fos, el lloc seria idíl·lic i la concepció de les vies també. Una bona troballa de la gent de Lleida.(crec que les dues primeres vies son de l'Ullastre i Marmolejo, si no vaig errat)
EliminaSalut i bones escalades
Aquesta via sí que és amagada! cada cop m'agraden mes les parets solitàries, me l'hauré d'apuntar. Enhorabona per la via!
ResponEliminaBona nit Jaume,
EliminaSi vols tranquil·litat aquesta és la paret. Tot i així, encara tinc pendent de visitar dues zones de les rodalies que fan la pinta de ser molt interessants, el Puig de Mila i la presa de Canelles. Per les ressenyes que he vist be valen una visita ( o més d'una).
No crec que trigui gaire en fer-les una visita.
Salut i bones escalades