CHACHI PIRULI

Diumenge, 23 de juny

A Olesa de Montserrat, tothom està de festa, estem en plena Festa Major, però nosaltres no volem deixar de sortir i ens busquem una petita escalada per fer una matinal entretinguda i poder tornar aviat a casa per dinar amb la família.

Decidim anar al monestir i fer la via “Chachi Piruli”, que jo no he fet, el Josep si que la ha fet un parell de vegades i no li importa tornar a repetir-la.

 Jo d’aquesta paret tan sols he fet la “Colorantes permitidos” i fa molts, però que molts anys la “Manyos”, ja és hora de tornar-hi.

A les 10 del matí, ja estem a peu de via i amb el Josep començant la primera tirada, hem decidit fer la via original, encara que la nova variant es veu força atraient, el primer tram és un rostoll i ens deixa al primer bosc penjat, uns 30 metres de terreny brut.

La segona em toca a mi, comença amb una placa fina per on pujarem amb tendència a l’esquerra, cal mirar-la bé perquè les assegurances estan força separades i han perdut la brillantor i costa de veure-les, aquest tram és ajagut fins una fissura on cal canviar de placa i aquí la roca es redreça força i les assegurances segueixen força separades fins la reunió uns 40 metres més amunt, hi ha ressenyes que li donen cinquè més però per la continuïtat jo li donaria tranquil·lament un 6a, la veritat que l’ he gaudit al màxim.

La tercera és una tirada curteta, però la sortida de la reunió és picantona, et fa mirar les preses on t’agafes perquè sota hi ha una rapissa que t’espera, superat el primer tram amb una graduació de cinquè, la dificultat baixa i acabes entrant a la reunió caminant.

La quarta tirada, va per dins la canal, completament emboscada encara que hi ha algun passatge de roca on cal mirar bé on trepitges donat que la roca rellisca molt. Hi ha algun pas de cinquè.

La cinquena comença amb un parell de passos estranys si l’agafes directe, però si fas un xic d’encastament aquests surten força bé, una vegada a la placa cal esmolar els dits perquè hi ha un tram força difícil i vertical, després la roca perd verticalitat fins la reunió. El primer tram té una graduació de 6a, així com la segona la graduació és per la continuïtat , aquí ve donada per la dificultat i la verticalitat, vaja , que és més concentrat.

La sisena, no presenta cap dificultat, un tram de tercer grau i poc abans d’acabar la paret presenta un tram més vertical amb una dificultat de quart grau.

A les 12 estem tots dos al camí per tornar a casa però amb un regust a la gola que ens demana més, de fet , que farem arribant tan aviat a casa?.

Ens mirem i fem dues propostes (una cada un), jo proposo fer la via “ Espero Màgic” a la roca prenyada però entre pujar i fer-la arribaríem massa tard a casa, millor deixar-ho per un altre dia. El Josep proposa anar fins la panxa per fer la Ludwing Casanelles, ha llegit en algun blog que la primera tirada està assegurada per a fer en lliure i creu recordar que té un grau assequible, per tant, fet cap a la panxa hi falta gent.

Comença el Visa i puja sense problemes tot i que a mesura que va pujant la seva velocitat de creuer va baixant, al baixar-lo diu que deu ni do amb algun passatge. Ell li dóna una dificultat de 6a. 

Ara em toca a mi, i punyent com és ell, em demana si vull fer-la amb corda per dalt, tot això, amb un somriure als llavis (per picar-me, clar!!) i ho aconsegueix, tiro de la corda i ja em veus seguint els seus passos vers la reunió, a mitja tirada comprovo el perquè de la baixada de ritme de l’ascensió del Visa, cada vegada és més dret i les assegurances no és que estiguin a tocar, però aconsegueixo arribar a la reunió i em baixa completament satisfet, ara sí que podem tornar a casa amb un bon regust de boca. 

Ara ja podem tornar a la Festa Major.

J. ESTRUCH