DIMECRES, 12 DE JUNY
Desprès d’un cap de setmana diguem
una mica ligth és imperatiu sortir el dimecres però tal i com diu una dita
catalana “qui té el cul llogat no seu com vol” i jo encara el tinc , per tant
tinc que adaptar els horaris a la feina.
En conclusió, si vull sortir
aquest dimecres tinc que fer-ho per la
tarda. Amb el Josep que té més ganes d’escalar que jo, decidim anar a Gelida i
castigar una mica els braços.
Escollim la Roca del Corb, un petit recó
que no conec i ell tan sols hi ha escalat una vegada.
Comencem per la via del díedre per
anar escalfant motors , un cinquè superior molt interessant, més del que sembla a primera
vista i que no ens posa en cap compromís.
La segona fem la del Riki, aquesta ja és més picantona i atès que les assegurances estan posades amb alegria en un pas la reforcem amb un camelot per preservar l’ integritat física de l’artista. Està graduada de 6a+ però deu ni do com tiba de braços.
La tercera ens posem a la del Corb, teòricament un 6b, però molt teòricament perquè hi ha un pas molt però que molt fort, a mitja tirada que ens deixa morts, acabem la tirada amb més pena que gloria i completament fosos de piles.
La quarta fem la via 28, sense nom, un 6a fluix en comparació amb l’anterior i molt estètica i franca.
Per acabar de destroçar els braços fem la via 29, un altre 6a però una mica més tècnic, aquesta la fa el Josep tan sols amb top rope, els meus braços ja han dit prou i no vull forçar . Com que m’ha agradat la zona per la seva tranquil·litat no dubto en tornar-hi un altre dia i poder fer-la.
A les vuit ja estem a casa davant
d’una bona cervesa .
J. ESTRUCH
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada