DIMECRES, 05 DE JUNY.
Després de la tensió passada
diumenge a la Mas Brullet ,
aquesta vegada volem escalar sense patiments, per tant ens decidim per una via
que recentment ha estat reequipada pels companys de Lleida , la via Quo Vadis a
la Paret de les
Bagasses.
Sortim d’Esparreguera a les 7,30 del
matí amb la sana intenció d’aturar-nos a esmorzar al bar Sport de Bellcaire
d’Urgell, de fet tot va rodat i a les 10 del matí estem a peu de paret
preparats per iniciar l’escalada.
Tot i l’hora que és, ja hi ha moltes
cordades a la paret, en comptabilitzem quatre en diferents vies, una cordada
està fent la tercera tirada de la via CADE, una altre està començant com
nosaltres, una tercera comença la via Supertram i encara mentre ens preparem
arriben dos companys més, (en Toni Cespedes i en Bellmunt) que volen fer la mateixa via que nosaltres.
Com és obvi comença el Visa, aquest
apartat no cal ni dubtar-ho, els primers metres són fàcils però aviat la paret
t’ensenya les dents i a mitja tirada hi ha un passatge que t’esmola els dits,
cal llegir molt bé la tirada per sortir-te’n, la ressenya diu que és 6a+
però?........ Per sort les assegurances estan molt ben posades i no fa por
arriscar.
La segona em toca a mi, una tirada
bastant més fàcil i franca, el pas més difícil està sortint de la reunió i té
una dificultat de cinquè superior .
La tercera té la mateixa dificultat
que la segona i és francament molt maca, supera una placa força vertical per un
sistema de fissures on cal cercar la millor posició per anar encadenant
moviments.
La quarta tirada és molt curta, uns 20 metres però intensos,
amb una dificultat de 6a concentrada a la part intermitja on es posa a prova
l’adherència dels peus de gat.
La cinquena també curta segueix la
mateixa tònica encara que una mica més suau.
La sisena és un os , forçada en
lliure, em toca a mi i els passos de 6b+ els faig en Ao, la proximitat de les
assegurances ho permeten, però sortir-ne ja és un altre tema, l’assegurança
està uns 5 metres
per sobre i per un terreny molt vertical, cal respirar a fons per a decidir-se
a sortir.
La setena intercala els trams en
lliure amb d’altres d’artificial i és la primera en que fem servir l’estrep que
portem, a la reunió ens cal esperar una estona perquè hem trobat la cordada que
havíem vist a la via CADE i les dues reunions coincideixen.
La vuitena, és tota ella
d’artificial, encara que hi ha trams amb possibilitats d’ésser forçats en
lliure, no pas per nosaltres!!.
La novena, comença amb un desplom
però amb les assegurances molt properes i ens permet superar-la sense fer
servir l’estrep, una vegada superat el tram inicial la paret perd verticalitat
fins entrar en una petita feixa.
La desena comença amb un tram
vertical on hi ha dues assegurances i
una dificultat de cinquè superior, i poc més amunt, ja entrem a la feixa, final
de la via.
Ara tan sols ens resta seguir el camí de la feixa fins la
carretera. Una mirada a la paret ens permet veure als companys a l’alçada de la
falsa feixa, per tant no ens podrem acomiadar d’ells, tenim el temps just per a
tornar a casa seguint l’horari previst.
J. ESTRUCH
Bona escalada.
ResponEliminaNosaltres se'ns va tirar el temps a sobre i vam deixar-la a l'alçada de la falsa feixa. Hi haurem de tornar per acabar-la .
Salut i a escalar
Hola Joan,
Eliminala part de dalt també és molt interessant, i l'artificial està completament equipat .
Bones escalades.
J. ESTRUCH
Ei Visas. No se si la vas fer quan es va obrir, pero quina diferencia d'ara. Es un plaer veure que la gent s'ho pasa be fent-la.
ResponEliminaLO SERGI
Hola companys,
ResponEliminamoltes felicitats per la via , la veritat ha estat de les vies a la paret de las bagasses on he pujat més tranquil per les assegurances. Portàvem catxarros i tan sols els varem portar a passejar. Varem gaudir al màxim de la roca , sobretot als llocs amb l'itinerari modificat i amb un grau a la nostre mida.
J. ESTRUCH