VIA FERRADA CAGATE LORITO

DISSABTE, 1 DE FEBRER

Perseguint el bon temps aquest dissabte fem cap a Sant Llorens de Mongai, sembla que el temps tot i ser dolent pot aguantar i no ens mullarem, però l’intent ha estat en va, també ens mullarem. De fet quan sortim de Cal Jaume, ja comencen a caure algunes gotes.

Al bar ens trobem un grup de “galls” i nosaltres. Tots remugant per no poder fer res de res, en la conversa surt el tema de la ferrada “ Cagate lorito” i al dir que nosaltres no l’hem fet,  ens encoratgen a pujar-hi.

De fet si volem fer-la cal que sigui amb dies com avui on la possibilitat d’escalar és quasi nul·la. Per tant dit i fet, agafem dues bagues llargues per persona i emprenem camí a la ferrada.

Al llarg de tot els camí ens anem mullant amb una pluja feble però constant fins el peu de paret on trobem el terra completament sec, (això dóna una idea de les característiques de la ferrada, un seguit de desploms que et protegeixen de la pluja ).

Com que no ens cal encordar-nos, comencem l’ascensió sense entretenir-nos i tot va bé fins el pas de la campana on deixem d’estar protegits pels sostres i comencem a mullar-nos. A partir d’aquí cal anar en compte , perquè l’alumini de la instal·lació mullat rellisca i el tacte del ferro regalimant és desagradable.

Passem el pont penjat i el pèndol final per arribar al pot de registre. Ara tenim dues opcions, agafar el nou itinerari de baixada que es veu molt divertit amb barra de bombers i tirolina inclosa o baixar caminant fins el cotxe.

El seny s’imposa i decidim deixar de patir i baixar caminant, la baixada equipada,  per un altre dia.

En definitiva una bona ferrada, divertida i espectacular, per a dies on és impossible escalar.

J. ESTRUCH