DIMECRES, 12 DE
MARÇ.
Segueixen les bones
perspectives per a escalar, diuen que el temps es mantindrà bo la resta de
setmana i per dimecres aprofitem el dia per fer una escapada a Rubies, és un
lloc privilegiat si fa bon temps i molt dur si venta fort.
Avui sortim el
Guillem, el Paco i jo.
A l’esplanada on
aparquem venta força però una vegada al bosc ja no es nota gens el vent i la
temperatura puja ràpidament. Inicialment portem al cap fer una via a la roca
del migjorn però com que anem d’hora encara no hi fa sol i decidim anar a fer
la Festival Eròtic ( està orientada al est i des de bon matí ja hi toca el sol)
i poder allargar el dia d’escalada.
La segona tirada és molt maca i amb un tram força exigent d’equilibri i una dificultat de 6a on la col·locació de peus és molt important, desprès ja més fàcil fins la reunió.
La tercera és de transició i amb roca una mica cutre, la dificultat no supera el cinquè grau però cal mirar les pedres on t’agafes. L’inconvenient més gran el té la reunió que és incòmode a matar, sobretot si com nosaltres fem una cordada de tres.
La quarta i última comença amb un tram molt compacte i vertical on cal ballar sobre petits relleus de la roca per tal de trobar la línea de progressió, una vegada superat el tram cal anar a la dreta per cercar una altre placa , aquesta més ajaguda, ja fins la reunió. La dificultat del primer tram és de 6a.
Una vegada al cim
parlem de fer una altre via i anar al nostre objectiu primer, però ens ha fet
mandra anar-hi i hem optat per posar-nos
en la via Màquina del temps que ens permet una fugida ràpida en cas de
que sigui massa tard o se’ns compliquin les coses (com així ha estat).
La primera tirada
està graduada de cinquè superior però pel grau d’exposició jo li donaria un 6a
com una casa. La primera assegurança està al terra (tan sols per marcar on
comença) i la segona està sota el sostre però per agafar-lo et jugues un
castanyot del quinze. He pogut posar un micro que a la primera tibada ha
saltat.
El següent tram és de flanqueig sota el sostre, no és gaire difícil però si caus no ho expliques i no tens una assegurança fins superar el sostre amb una arrel de savina llaçada, (no gaire de fiar) i uns quatre metres per sobre hi ha el darrer parabolt de la tirada, superar aquest tram t’obliga a tibar de valent, la continuació ja és més fàcil però cal protegir-la.
La següent tirada
és “la tirada” de la via, un mur de continuïtat graduat de 6a i 6b que no et dóna
descans, nosaltres ens hem quedat encallats en el tram de 6b i no hem pogut
superar-lo per tant maillon al canto i
sortir amb la cua entre les cames, això si amb el propòsit de tornar-hi un
altre dia per tornar a provar-ho.
Recordo que fa tres
anys vaig fer la via David Doaigues , que està just al costat amb el company
Josep Sánchez, i no ens va costar tant de fer, però en aquesta tirada
concretament hi varem trobar el doble
d’assegurances que en aquesta i la diferència de graduació entre una i l’altre
no és tanta, de 6a+ a 6b.
Una vegada tots a
la feixa ens escapem per la dreta de la paret fins el camí de baixada i tot i que
no ens hem guanyat la cervesa del tot, ens saltem la norma i celebrem
l’activitat al bar de Santa Maria de Meia tal i com manen els canons
establerts.
J. ESTRUCH
J. ESTRUCH
HOLA MAJO
ResponEliminaNOSALTRES LA VAM FER I EL SEGON LLARG DE 6B NO EN TE RES, VAM DIR UN 6C COM UNA CASA I D'APRETAR EL CUL . LES POSIVILITATS DE FICAR ALGO SON REDUIDES I SEMPRE FENT FORÇA
LO GALLDARAN
iep.... el truco per sortir del 6b és un bidit que està a la dreta, i apretar bé amb el peu...... és un pas explosiu i molt ben assegurat ... però de seguida se surt... bueno.. espero que la propera vegada tingueu més sort.. au bones escalades
ResponEliminaHola companys,
ResponEliminaLa propera vegada segur que pensaré amb el bidit. Però amés d'aquest tram tan explossiu vaig trobar la tirada molt mantiguda i amb les assegurances amb força aire entre elles. Tot un repte. Felicitats per l'ascensió. La propera vegada que escali a Rubies intentaré donar-li un altre toque.
J. ESTRUCH