VIA PAWNEE FICTION

DIMECRES, 16 D’ABRIL

Estem en plena Setmana Santa i la planificació inicial que tenia pensada s’ha anat en orris , el company amb el que havíem fet plans de sortir i fer una campanya d’escalada amb tota la família en algun lloc diferent dels habituals, treballa, però no m’ha dit res fins el darrer dia. (tot i que portem parlant-ne, dues setmanes), deixant-me sense capacitat de reacció per fer cap reserva i amb les festes demanades a la feina. Això em passa per babau i confiat, donat que no és la primera vegada que tinc situacions semblants amb ell.

Ara en lloc de marxar amb la família i establir-nos en un lloc de vacances, caldrà fer sortides esporàdiques. (hem trucat a un munt de llocs però pels dies de festa de Setmana Santa està tot ple). En quant a escalar, caldrà  cercar algun company amb disponibilitat si vull sortir algun dia. El dilluns començo a trucar i tinc sort perquè el Paco Vargas pot sortir i podem planejar una sortida el dimecres.

Aprofitarem per anar a una zona que ni ell ni jo coneixem, la Serra de Canals i concretament ens decidim per una via d’en Joan Vidal, la Pawnee Fiction.

A les 10 del matí estem al pàrquing que hi ha sota la paret i podem localitzar la via sense problemes. A les 10, 30 ja estem fent els primer metres. Les quatre primeres tirades que pertanyen al contrafort d’entrada no tenen problemes, una rampa que no supera la dificultat de cinquè grau amb les assegurances necessàries per no patir i seguir amb seguretat l’itinerari.

A la feixa central tot canvia, la paret es posa molt vertical i exigent, la cinquena em toca a mi, comença amb un seguit de passatges d’artificial per desviar-se a l’esquerra i agafar una fissura díedre, aquí pot començar a forçar-se la tirada en lliure però la roca no és gaire bona i jo he forçat el Ao encara una mica més, el darrer tram és molt interessant mentre aguanti una gran llastra que puc superar amb bavaresa delicada però procurant fer sempre la força avall, una vegada sobre la llastra cal sortir a la dreta per entrar a la reunió, la tirada té una graduació de 6b+, però forçant l’artificial   la graduació baixa força i no supera el 6a.

La sisena marca una dificultat de 6c però pot fer-se fàcilment en Ao i amb algunes sortides amb lliure entre assegurances, el tram final de la tirada pot fer-se en lliure difícil.

La setena sembla poca cosa però el pas de sortida de la reunió se les porta, desprès la cosa afluixa i cal decidir si sortir per la cova (sortida original) o per la variant, nosaltres hem decidit fer-ho per l’original.

La panoràmica al cim és de pel·lícula, amb el pantà d’Oliana  als peus i tota la serralada dels Esplovins davant. El descens el fem amb ràpel per la mateixa via.

J. ESTRUCH