DISSABTE, 21 DE JUNY
Avui és un dissabte
que cal aprofitar, segons el temps hi ha un forat de bon temps entre dos fronts
de tempestes, no farà gaire calor i asseguren bon temps. Per tant ideal per
anar al Pedraforca sense patir els típics ruixats de mitja tarda.
El nostre objectiu,
la darrera descoberta de l’Indi al Pedraforca, la Directa Senglar.
Sortim d’Esparreguera
a les set del matí com tenim per costum i ens aturem a Saldes per agafar
embranzida amb un bon esmorzar, però com tenim dubtes sobre l’ horari que farem
a les 9, 30 hores ja estem al pàrquing que hi ha als peus del Roget.
No som els únics, hi
ha una cordada que s’està preparant i
davant el dubte que no coincidim amb la via els preguntem pel seu objectiu,
però per sort, ells piquen molt més amunt, el seu objectiu és la via “Pastes de
pedra” una via molt potent de la paret Sud.
A les 10, 15 ja tenim
localitzat el començament de la via tot i que la ressenya que portem és molt
exacta ens costa una mica trobar-la.
El Lluis comença la
primera tirada, primer per un díedre i a continuació superant una placa força vertical, la tirada
està graduada de 6a sobretot en la seva
part central, la reunió està en un petit relleix a 40 metres del terra.
La segona em toca a
mi, té la mateixa llargària que la primera però la dificultat es concentra en
el primer tram, dificultat de cinquè superior, la resta és anar superant
petites feixes fins la reunió en una feixa més gran.
La tercera és com la
segona, comença per la feixa fàcil fins el peu d’un petit mur on hi ha un
passatge “tonto” però ben assegurat, tens l’assegurança a la cintura en el
moment crític, desprès baixa de dificultat i acabes caminant fins la reunió, 35
metres i una dificultat de cinquè superior.
La quarta és més
curta, comença per una fissura en diagonal a la dreta per arribar fins una
canal i desprès cal superar un tram en bavaresa fins la reunió, hi ha dos ponts
de roca però nosaltres hem posat un camelot del 3. La tirada té uns 25 metres i
una dificultat de cinquè grau. (fotogènica).
La cinquena presenta
un díedre que vist de sota sembla amb roca cutre, però una vegada posats, entre
que no va pel mateix díedre i que la roca és millor del que sembla, acabes
gaudint de la tirada, la llàstima és que la reunió queda just sota la sortida a
la feixa i pedra que cau, pedra que toca, el Lluis n’ha tirat tres i totes han
anat a parar al meu casc o a la meva esquena. La tirada té una graduació de
cinquè superior i és força agraïda.
La tirada sis no té
història, és bàsicament un canvi de reunió caminant a la dreta per la feixa
fins el peu d’un petit esperó poc marcat.
La setena és fàcil,
cal seguir el fil de l’esperó fins el peu d’un mur molt compacte, no té pèrdua.
Estem a la part
central de la via i aquesta canvia completament, aquí trobarem roca molt
compacta, vertical i amb passatges molt i molt bonics.
La tirada vuitena, comença
amb un seguit de passatges d’adherència que poc a poc van adreçan-te vers un
díedre que queda a l’esquerra, aquest l’agafem en el seu tram final, el tram de
díedre és factible però sortir d’ell ja et fa pujar els colors. Just superat el
díedre hi ha un parabolt que és la peça clau de la tirada, He aconseguit
xapar-lo però de sortir-ne, res de res. Els següent pas és de flanqueig a
l’esquerra sobre un mirall, a més, el següent parabolt ha estat modificat i posat
un pam més enllà,(para colmo). L’única sortida que he trobat atenent les meves
capacitats, ha estat posar una baga curta al parabolt com si fos un estrep per
poder agafar dues fissures verticals que hi ha abans del parabolt següent i
d’allà fer un moviment ràpid per xapar, el pas l’he trobat molt difícil, la
resta ja es suavitza fins la reunió. L’Indi gradua la tirada de (6c+), però com
no tinc aquest grau crec que la dificultat que he fet seria de 6b/A1.
La novena, està
graduada de cinquè superior, comença amb un petit flanqueig a l’esquerra per
superar una canal herbosa i agafar unes plaques molt compactes, el primer tram
és de roca molt franca però el tram final la roca esdevé un pel estranya, però
està ben assegurada i es pot reforçar.
La tirada deu és una
necessitat, cal travessar una gran feixa fins el peu de l’esperó final, en un
principi no saps vers quin esperó anar (hi ha dos esperons amb possibilitats) i
cal anar al de l’esquerra fins dos ponts de roca llaçats que senyalen la
reunió, 30 metres.
La tirada onze, des
de sota no sembla gaire cosa però una vegada dins exigeix força concentració,
excepte en els primers 10 o 15 metres on la roca està trencada, la resta, és
excel·lent i presenta els canalons típics de la paret sud del Pedra . La dificultat
de la tirada és de 6a.
La tirada dotze
segueix amb la mateixa tònica, roca excel·lent i canalons a dojo fins arribar al sostre que superem per
l’esquerra amb un passatge molt estrany desprès, fàcil fins la reunió .
La tretzena tirada és la fi de la via, molt fàcil però sense cap
assegurança, 25 metres de canalons amb una dificultat de quart grau.
Són les 16 hores, ens
ha costat sis hores, per sort hem encertat en el dia i no hem patit calor ni
ens hem mullat, ara tan sols resta fer un PETIT passeig de quasi una hora per
tornar al cotxe, per sort el camí una vegada superada la tartera és molt còmode
i tranquil.
La via ens ha agradat
molt, ben assegurada i amb el graus ajustats.
La cervesa a Saldes
no pot faltar com és tradició.
J. ESTRUCH
Enhorabona, pel que veig la clau d ela via està en el setè llarg, que jo tampoc faig 6c jajaja
ResponEliminaEi la vam fer ahir les teves descripcions ens van anar d conya.
ResponEliminaFelicitats pel blog, x cert una via durilla eh? El 7 llarg tela pero molt guapa tb.
Salut
Ep Josep's, finalment hi vàrem anar ahir, m'ha agradat molt la via tot i que és durilla per mí, i tot i les feixetes tens un bon ambient i algunes reunions prou penjades, sobretot per anar tres.
ResponElimina