DISSABTE, 12 DE JULIOL
Ja estem de Festa
Major a Esparreguera, això vol dir gresca,.. molta gresca i en molts casos
tenir que escollir entre festa i escalada. Aquest és el dilema que ha tingut el
Guillem aquesta setmana i com és normal a la seva edat, ha guanyat,….. la
gresca!!!.
Jo, que ja no estic
per suportar gaires mogudes, vull mantenir la tradició d’ escalar cada
dissabte i decideixo pujar fins el Bruc
per veure a la gent i poder estirar una mica els ossos .
Ara queda la part
més complicada, cercar un lloc atractiu, a l’ombra, curtet i per gaudir d’un
bon matí. L’elecció és difícil però ens decidim pel Serrat del Muntaner,
concretament la seva vessant Oest que ens assegura ombra fins el migdia.
Formem la comitiva,
el Ramon de Manresa, en Joan i en Ramon de Castellbell, en Joan de Capellades i
jo mateix, tots xicots de la primera volada (junts passem dels 300 anys, un
munt d’ experiència acumulada). Encara
que no portem ressenyes de la zona ens decidim per fer la primera via que veiem
una vegada superat el frare de baix.
Decidim fer dues
cordades, a la primera en Joan Oliva i jo i darrera els altres tres.
El Joan comença la
primera tirada que és molt curta i amb roca no gaire bona però que està
sanejada, uns 20 metres amb una dificultat de cinquè.
La segona presenta
un mur impressionant per acabar en un desplom molt potent, aquesta tirada es
pot anar trampejant amb passos de Ao i sortides
entre assegurances, a mitja tirada hi ha una escarpia sense cap però amb
un forat petit on cal portar una bagueta molt petita si vols aprofitar-la. La
dificultat segons la ressenya és de 6b però nosaltres hem passat amb Ao els
trams més forts i pot sortir en 6a/Ao.
La tercera comença
amb un flanqueig a l’esquerra per una fissura trencada per superar desprès una
petita panxa, les preses de mà són un xic terroses i no donen confiança al
agafar-te però son consistents, la dificultat de la tirada és de 6a.
La quarta tirada
ja d’entrada es veu dura, amb un pitó uns quatre metres per sobre però amb roca
lletja per arribar-hi. Hem entrat per l’esquerra i sembla millor opció. Per
sobre del pitó hi ha un parabolt uns quatre metres més amunt que per arribar-hi
millor posar un fissurer mitjà que queda molt bé per protegir l’entrada al
díedre, una vegada al parabolt cal deixar el díedre i sortir per la dreta per
terreny trencat fins la reunió. La tirada està graduada de 6a+.
Una vegada els dos
a la reunió decidim baixar i no fer la darrera tirada perquè ens porta a baixar
per la via “Los lunes al sol” i hem vist a gent fent-la.
Baixem per la
mateixa via en dos ràpels mentre els companys segueixen pujant. Una vegada al
terra veient que encara tindrem una estona abans no baixin els companys,
decidim fer la via veïna “ Los lunes al sol”.
Sense pensar-ho
gaire em poso en acció i la primera tirada em surt força ràpidament, un 6b
suau, es nota que ja estem “calents” i tot seguit puja el Joan. A la reunió ens
trobem als companys que hem vist pujant abans que estan rapelant. Ens esperem
no sigui que caiguin pedres .
Una vegada sols a
la reunió continuem pujant i el Joan em cedeix la següent tirada que en el
primer pas em cal fer Ao, la resta poc a poc fins la reunió amb una dificultat
de 6a.
La darrera tirada
la fa el Joan, primer uns metres de placa finets per entrar en una fissura
canal que ens deixa a la reunió amb una dificultat de cinquè.
Del cim al terra
ens resten dos ràpels, ja amb les primeres calors apretant de valent.
Baixada pel camí
del Clot de la Monica i directes al bar per fer la cervesa de rigor, he pogut
escalar i arribar a casa per participar amb la família de la Festa Major.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada