DISSABTE, 11
D’OCTUBRE
Tot preparat per
sortir, aquesta setmana sembla que tornarem a fer ple, el dijous ha trucat el
Jordi per apuntar-se a la sortida.
Però, el Lluis a
darrera hora cau de la convocatòria per
una indisposició o sigui que serem tres passerells, a la recerca d’una zona
desconeguda (sobretot l’aproximació).
Tenim decidit, per
suggeriment del Lluis, d’anar a Sant Honorat, i més concretament a dues vies
que tenen bona propaganda, la via Retiro espiritual i l’Aresta Idíl·lica.
A les set del matí ,
puntuals com sempre, estem tots al bar de les Caravel·les, el primer café del
dia , no pot fallar!!!- per alguns, que d’altres prefereixen mirar-ho.
L’aturada per
esmorzar la fem a Oliana i a les 10 ja estem camí de Peramola. Fa unes setmanes
el Lluis i jo varem cercar aquest camí per intuïció i ens va fallar, avui
portem indicacions molt més concretes i no pensem desistir.
La veritat que
aquesta vegada hem anat directes i sense perdre’ns gens. Aquest camí ens deixa
a 20 minuts de les parets però per un camí planer i molt còmode.
El objectiu inicial
és fer la via Retiro espiritual que d’entrada sembla més via que la seva veïna.
El Jordi fa la
primera tirada amb la roca una mica humida, però com que la dificultat és molt
baixa no porta cap problema, quart grau.
La segona em toca a
mi, comença amb un desplom força potent, xapeau!! Per la gent que l’ha forçat
en lliure, jo he fet un A1 com una casa, després ve un tram fàcil i un altre
tram de paret que es posa dret. Anava a posar l’estrep però he vist que era
factible de forçar-lo en lliure i tan sols m’ha calgut agafar-me al primer bolt
per situar-me a la paret, la resta ha sortit bé amb una dificultat de 6a més o
menys.
La tercera li torna a
tocar al Jordi i sense problemes arriba a la reunió, aquí ens surt un problema
existencial, la via no acaba de fer-nos el pes i excepte el tram final, sembla
que la part intermitja no té pinta de millorar, per tant decidim baixar i anar
a provar la via veïna. Sense problemes, amb dos ràpels estem a terra.
Aquí tot sembla una
altra cosa, la roca segueix sent, pse, pse, però el fet que ens toqui el sol
sembla canviar-ho tot.
Començo la primera tirada amb un pas d’A1 i sortida per
la dreta, per a continuació enfilar per l’aresta fins que els companys han
cridat que no hi ha més corda, aquí he trobat una reunió. La tirada és fàcil,
no passa del quart grau però et jugues un bon castanyot si no la reforces.
La segona la fa el
Jordi i ens deixa sobre la primera agulla, també amb una tirada de poca
dificultat.
La tercera és un
canvi de reunió de 30 metres fins el peu de la segona agulla.
La quarta tirada és
la tirada millor de la via i la més intensa, comença amb uns passatges a la
dreta de la fissura amb roca regular i sense protecció per entrar a la fissura
a cercar un clau, segueix per la fissura fins un segon clau i un espit, tot
aquest tram cal fer-ho amb tècnica de díedre per evitar tibar molt de les
pedres de la fissura i arrancar-les. Aquí comença un desplom equipat amb espits
i una vegada superat cal deixar la fissura per sortir per l’esquerra a la
recerca d’un passatge factible però vertical per superar els darrers metres
abans de la reunió.
La cinquena torno a
repetir jo, comença amb un tram vertical equipat amb espits de deu metres per després
deixar-los i enfilar aresta fins el cim. Hi ha una reunió poc abans del cim
però no l’he vist i he fet reunió als arbres del cim, amb quasi 60 metres de
recorregut.
La baixada és
entretinguda, per no dir punyetera, amb ràpels de tots tipus, n’hi ha de curts,
de bonics i d’emprenyadors, en total cinc ràpels per a tots el gustos.
A les tres de la
tarda donem per acabada la jornada i anem a Oliana a fer el ritual de cada
setmana,.... LA CERVESSA!!!.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada