DISSABTE, 01 DE NOVEMBRE
Aquesta setmana quasi
fem ple, fruit de les diferents trucades hem quedat en sortir: el Visa, el
Lluís, el Xavi , la Cristina i jo mateix. També ha trucat per sortir el Grau
però a darrera hora no ha encartat.
Amb els que som s’imposa
un lloc amb poca aproximació i retorn i amb possibilitat de fer diferents vies.
Fent memòria he pensat amb un sector que
va visitar en Joan Baraldes (Sisbeméssanapren) , fa poques setmanes i que jo
tenia en cartera per anar a conèixer. Les noves vies d’en Remi a la Pertusa.
A les set com sempre
ens trobem al bar de les Caravel·les a Esparreguera i agafem forces amb el
primer café del dia, per a continuació marxar a la recerca de l’esmorzar al bar
Sport de Bellcaire (sembla que sortim , per anar de bar en bar). Aquí acabem de
definir el nostre objectiu que a falta de noves propostes s’accepta per
unanimitat la meva proposta.
A les ......... ja
estem al aparcament de la Pertusa preparant el material sota un cel gris i
fred, ja comença a notar-se el canvi de temps.
L’aproximació és
curta i coberta de garrics que ens deixen les cames a caldo però aviat comencem
a trobar algunes fites que ens guien pel bon camí.
Fem dues cordades, el
Lluis i jo començarem per la via Spectra i el Xavi, la Cris i el Visa començaran
per la via Ponent.
El Lluis comença la
primera tirada que té una graduació de cinquè grau però com que és curta
empalma amb la segona per fer –la un xic més consistent, el resultat una tirada
d’ uns 50 metres de cinquè grau.
La segona també de 50
metres em toca a mi i comença amb una bavaresa que cal protegir, segueix una
fissura fins un petit replà i a partir d’aquí pel vell mig de la placa fins un
arbre situat just sota la cresta final. La dificultat de la tirada és de cinquè
superior, encara que bastant suau.
La baixada la fem per
la via Ponent amb dos ràpels.
Ara canviem de vies ,
ells faran la Spectra i nosaltres la Ponent.
El Lluis enfila la
primera tirada, primer per un petit contrafort i desprès per la paret
pròpiament dita on d’entrada hi ha un pas un xic estrany per superar un petit
sostre, jo l’he fet un xic a l’esquerra de l’assegurança i amb una bona tibada
ha sortit net, la reunió està en un replà, total uns 40 o 45 metres amb una
graduació de cinquè superior, concentrat en un pas.
La segona han dit els
companys que és més difícil i mantinguda, comença amb una fissura bavaresa que
també cal protegir amb el camelot del 4 que ja portem expressament, seguidament
he llaçat una petita savina i uns quatre metres per sobre he trobat el primer parabolt,
a partir d’aquí cada cinc metres hi ha una assegurança fins la reunió, la
dificultat de la tirada crec que és de cinquè superior, un pel més difícil que
la Spectra i amb un tram més potent al principi que si el graduessin de 6a no
passaria rés.
La tercera la fa el
Lluis, comença amb una placa amb una assegurança al mig que protegeix el pas més difícil de la
tirada (cinquè o cinquè superior) per a continuació perdre dificultat i acabar
entrant a la reunió caminant.
Aquí hem coincidit
amb els companys i hem fet els ràpels junts. Una vegada a terra negociem la
possibilitat d’anar a fer la tercera via de la zona però guanya l’opció de la cervesa
i decidim que les vies no es mouran de lloc i les guardem per a la propera
visita que fem a la zona.
La sortida m’ha
resultat curta, però la bona companyia ho compensa tot.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada