DISSABTE, 13 DE
DESEMBRE
Fer una crònica
d’un dia d’escalada esportiva sempre m’ha costat, m’avorreixo mentre no em toca
escalar i el temps passa lent. Aquest dissabte és un d’aquests dies que sortim
a escalar per convicció i amb ganes d’aprofitar el poc temps del que disposo.
Jo quasi no tinc de
marge, perquè a les 13, 30 hores tinc necessitat de tornar a Esparreguera per anar a un dinar multitudinari . Per sort
els companys és solidaritzen i decidim sortir a conèixer una zona (és una
vergonya, però no coneixem la FACU) . El Lluis si que la coneix i ens fa de
cicerone.
Entre anar a
esmorzar i l’aproximació ens presentem a peu de paret a les 10, 30 , tan sols
ens queden dues hores justes per escalar i ens posem a la feina. Com que anem
quatre ens dividim en dues cordades i en un pany de paret on hem vist algunes
vies interessants. Uns començaran per la dreta i els altres per l’esquerra i
anar fent.
El Visa i la seva
filla Maria, comencen per la via Rosa Sala (no en tenim ni idea de graduacions
ni de quines vies fem fins que no hem mirat les ressenyes a casa), i nosaltres
el Lluis i jo, agafem una via just a la seva dreta que resulta ser la Mediterráneo.
La seva resulta suau però la nostra hi ha un pas que se’ns atraganta i pateixo
per superar-lo, si portés un camelot cap problema, però sense, no confio amb la
meva força per arribar a una assegurança,
un pel allunyada, fins que veig la manera de posar una baga llarga a un bec de
roca no em decideixo, després ja fàcil fins la reunió.
Una vegada acabada
la via ens canviem i aquí comprovem que hem escollit malament el començament i
ho hem fet per la més difícil.
Per acabar ens
fixem en una via que s’esmuny entre les dues línies que hem fet i que sembla
interessant, és la via Annezeimer i que resulta tenir una dificultat inter mitja
de les dues anteriors.
Aquí ja comença a
anar just el temps, és aviat per marxar però tard si volem fer una altre i
decidim agafar la primera opció, ara ja coneixem la zona i de ben segur que
tornarem.
J. ESTRUCH
No m'extranya que no coneguis La Facu! és una zona d'esportiva d'iniciació i vosaltres ja porteu esperons hahaha, però sempre és un bon recurs per quan es té poc temps i ganes d'escalar. Tanmateix el lloc és maco i la roca molt bona, la llàstima que sovint és massificat.
ResponElimina