DIMARTS, 02 DE DESEMBRE
Després del cap de setmana
passat per aigua que hem tingut, tots estem amb “mono” de roca i revisant el
meteoblue per veure quin temps tindrem els propers dies. Malauradament per
dimecres torna a donar mal temps.
Per això quan el Visa
proposa canviar el dimecres per dimarts, que presenta més bona previsió de
temps, no ho dubto gens i m’apunto a la proposta, encara que tingui que
modificar els meus plantejaments de fer les escapades els dimecres pel tema de
trencar la setmana per la meitat.
També truco al Lluis
per si pot canviar el dia, i s’apunta ràpidament, (ell també té mono de sortir)
A les 7 del matí com
és normal ens trobem a Esparreguera, no tenim decidida la via però si el
lloc,Vilanova de Meia, el Visa n’és un enamorat i tenim quasi assegurada una
bona jornada d’escalada.
A les nou mentre
esmorzem a Cal Cirera, anem esbrinant possibilitats i finalment ens decidim per
la via Sangre Azul, que hem vist a la xarxa presenta bones credencials.
A les 10 hores estem al pàrquing del Pas Nou on no hi ha cap cotxe, i marxem a la recerca de
la via. Ens cal travessar tota la paret atès que està a l’altre extrem.
La primera tirada la
fa el Visa, ni tan sols ho hem discutit, ell sempre vol començar, sigui fàcil o
difícil (bé, si és fàcil intenta vendre’t la moto perquè la facis tu, però amb
nosaltres no ha tingut èxit!!). Aquesta primera tirada ja et puja els colors,
un cinquè superior força mantingut i vertical, per sort està ben assegurada.
La segona me l’apunto
jo, aquesta vegada he tingut sort, una tirada molt maca i exigent, comença tombada
per poc a poc anar-se redreçant fins al final que és dreta de co......!!. El
primer tram amb bavaresa inclosa és una mica ajagut , el segon amb roca
vermella es posa tiesu però hi ha molt bona presa i el tercer amb roca gris,
perfecte, hi ha un tram entre dues assegurances molt properes, que m’ha calgut
posar una baga, segur era el pas de 6a+, després les assegurances tornen a
allunyar-se i he col·locat un camelot del 0,75 per protegir la progressió
perquè tenia els braços com a bombetes i la verticalitat encara era
considerable. Quan la paret s’ajup he trobat una assegurança i res més fins la
reunió.
Una vegada a la
reunió he vist una darrera assegurança tapada per les fulles que no he vist
abans d’entrar a la reunió.
La tercera tirada és
un canvi de reunió, més per comoditat que no per necessitat que ha fet el Lluis
i per no canviar les cordes ha fet la següent tirada. Segons la ressenya està
graduada de cinquè grau, encara que l’hem trobada més fàcil.
A la quarta reunió,
tenim dues opcions, baixar ràpel o seguir a la dreta per la canal. Però
nosaltres hem escollit una tercera, seguir recte amunt, on hem fet una darrera
tirada de 60 metres justos amb una dificultat de quart superior però amb roca
cutre.
Al cim estem tots a
les 13 hores i ens plantegem dues opcions, la primera pujar fins la Roca
Alta per fer la via Porno Star o baixar i fer una mica d’esportiva.
Com que vull tenir
temps per anar a buscar a la Martina al cole, aconsegueixo convèncer al
personal per agafar la darrera opció i
baixem per la canal per anar a les vies d’esportiva que hi ha a l’esquerra de
la via que hem fet.
Decidim començar per
la primera de l’esquerra "Principio de incertidumbre" hi ha
ressenyes que la graduen de 5c+ encara que d’altres li donen el 6a, per
nosaltres, cap dubte, és un 6a com una casa i a més molt disfruton.
Amb aquesta via donem
per acabada l’activitat i baixem a Cal Cirera per fer la cervesa de rigor.
J. ESTRUCH.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada