DIUMENGE, 04 DE GENER 2015
Avui comencem la nova
campanya amb molta il·lusió i una llarga
llista de projectes per anar tatxant.
Encara guardem en el
record la darrera sortida de l’any, on el temps va foragitar-nos de la nostra
primera idea i varem acabar a Vilanova. Aquesta vegada no anem amb provatures i
marxem directament a Vilanova de Meia i així poder assegurar-nos un bon dia d’escalada.
Avui anem el Lluis , el
Visa i jo. No tenim cap objectiu clar però si moltes ganes de tibar i gaudir del
bon temps i bona roca.
Després de passar per
Cal Cirera i agafar forces, pugem fins l’aparcament per preparar el material
però abans decidim pel procediment eliminatori de les diferents opcions que
tenim, quina via farem.
Tenim cinc vies en
cartera , però aviat queda reduïda la llista a tres i d’aquestes tres em toca a
mi escollir l’objectiu. I aquest és, la via “Plaerdemavida”.
La via està a la
vessant oest de la paret i per les xarxes hi ha molt poca informació.
Mentre ens acostem a
peu de paret veiem que avui de fred, res de res, de fet podem anar-nos
preparant per un matí més aviat calorós.
A les onze del matí estem a peu de paret, juntament
amb d’altres cordades que faran vies veïnes, la “Rampas Invertidas” i “ Sueños
de Quinfer”
El Visa, com és de
calaix, comença la via, un llarg de 20 metres que comença suau però que poc a
poc va ensenyant-nos les urpes. Està assegurat amb espits però cal reforçar-la,
de fet a mitja tirada hi ha un tram força dur que cal protegir amb flotants. En
aquesta tirada hem trobat una dificultat de cinquè superior, encara que a la
ressenya està graduada de cinquè.
La segona, és una mica
més suau però cal també complementar les assegurances amb flotants, la
dificultat de cinquè grau.
La tercera “teòricament”
és la cirereta de la via, per qui tingui el grau per fer-la en lliure, jo ni en
somnis, però amb bagues, algun pas de ganxo, uns camelots i micro friends, he
pogut resoldre-la. La ressenya la gradua de 6c però la dificultat que he fet
deu voltar el 6a obligat.
La cinquena tirada
comença amb un parell de passos de 6a+ però que poden fer-se en Ao , la resta
baixa la dificultat fins la reunió, el primer tram està assegurat però la resta
fins la reunió quasi no hi ha res i millor protegir-lo.
La sisena està graduada
de cinquè superior i després de la sorpresa de la tirada quatre, no les tenim
totes, però una vegada en el “fregao” he recordat els passatges de la tirada
per haver-la fet el dia que varem fer la
via “migranya profunda” . Aquesta tirada no és tan fera com la pinten, de fet
crec que és més fàcil del que diuen, cinquè grau com a màxim i tan sols he
posat un microfriend.
La setena en teoria té
10 metres però en realitat en té uns 30 fins el cim , encara que molt fàcils
una vegada superat el primer ressalt.
A les tres estem tots
tres al cim , recollint les cordes, la via ens ha costat unes quatre hores i el
sol encara escalfa, és qüestió de no perdre temps i baixar aprofitant la
caloreta de la tarda.
Al cotxe ja no hi toca
el sol per tant recollim el material i directes a Cal Cirera on ens espera una
bona cervesa.
Hem començat l’any amb
una bona escalada.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada