VIA DIVERTIMENTO

DIUMENGE, 08 DE FEBRER

Segueix el fred intens assentat sobre nostre i de moment no té pas intencions de deixar-nos, per tant, cal cercar un lloc arrecerat i orientat al Sud per poder escalar una mica bé.

Li proposo dues zones per fer una escapada curta, donat que aquest diumenge tinc necessitat de tornar aviat a casa. La primera és anar a Abella i la segona a Ager.

Com que tot està en terres de Lleida i en la mateixa direcció, sortim a les set del matí direcció Bellcaire per esmorzar i quasi sense proposar-ho a les 10 hores ja estem a Ager. Aquí ens adonem que he fet una petita errada de càlcul, la via que volem fer està a la zona de Grillons i és rabiosament Sud però hi ha un esperó just davant que impedeix que a la primera tirada gaudim de sol, per tant, canvi de plans i començarem per la via que volíem fer en segon lloc, la via Divertimento , del company Remi.

Pugem fins l’ermita , on deixem el cotxe i anem a cercar el peu de via per un camí força evident marcat per alguna fita i a les 11 hores ja estem preparats per començar l’escalada.

La primera tirada és fàcil, un quart grau, que si vas cercant la roca més compacte encara puges força bé, hi ha tres cordinos a la tirada, la tirada és una mica bruta.

La segona es redreça i segueix al principi un díedre per deixar-lo uns metres més amunt per cercar unes plaques , poc abans d’entrar a la reunió hi ha el passatge més difícil de la via, hi ha un pitó nou al començar i un parabolt a la sortida, però per sort és pot posar un micro en un forat que ajuda a protegir el pas, sinó hi ha perill de trencament de cames a la rapissa si caus, per sobre del parabolt la progressió és fàcil fins la reunió. La graduació segons els aperturistes és 6a, però, per mi és més difícil.

La tercera, l’he trobada més punyetera que l’anterior, surt fàcil en flanqueig a l’esquerra fins l’aresta, per agafar un díedre que no agafaries si no fos que veus un encastador posat a mig díedre, que t’indica per on va la via. La roca fins aquest punt és,..... com ho diria, putrefacta, i et jugues i molt les cames. Si la torno a fer, segur que surto per l’esquerra que és força més fàcil, evident i sobretot menys perillosa.

Atès que volem fer una altre via, decidim baixar en dos ràpels per la veïna, “contigo pan y cebolla” , però al arribar veiem que són les 13 hores i anem justos de temps i aquesta via pot ésser entretinguda, per tant, decidim deixar-ho per la propera.

Ara tan sols resta baixar, fer la cervesa de rigor i arribar a casa abans no caduqui el “pase pernocta” no sigui que em calgui utilitzar-lo un altre dia.

J. ESTRUCH