VIA LOS ABERROCHAOS + LIKE A VIRGIN

DIUMENGE, 22 DE FEBRER

Aquest dissabte el presenten dolent amb ganes, utilitzant les eines del Meteoblue cerquem un lloc on el temps es plantegi millor, però res de res, a tot arreu plourà,  per tant canviem els plantejaments fets la darrera setmana de sortir dissabte i sortirem diumenge , diuen que el temps serà millor encara que una mica ventós.

Amb aquest nou plantejament el Visa no podrà acompanyar-nos, bé, una altra setmana serà.

Amb el Lluis decidim tornar a Abella per fer alguna de les vies que encara no hem fet a la roca Vilella, (la propera setmana comencen les restriccions i ja no podrem acostar-nos-hi fins el mes d’octubre).

Camí de Comiols no les tenim totes, davant nostre veiem un torb molt potent que sembla arribar fins on som, i una vegada al coll encara tenim més dubtes, tot i que el torb ha reculat,  el terra està emblanquinat i les roques estan empolsimades de blanc, com si fossin pastissos. Però bé, ara ja estem aquí i volem intentar-ho.

A la pista on deixem el cotxe, està blanca i amb un dit de neu, però per sort el vent ni es nota, encara que el fred, si.

A la zona de les restriccions tenim 4 vies pendents, però òbviament alguna quedarà per a properes sortides, no tenim temps de fer-les totes. L’aresta que amb les previsions de vent, d’ entrada, ja hem descartat; la Neskaragalls, que és una nova via  oberta a la darrera trobada d’escaladors; Els aberrochos, que diuen que és molt maca i la Like a Virgin, també nova de la darrera fornada del Luichy i el Remi.

Per la seva situació completament Sud guanya la via Els Aberrochos i cap allà anem.

A les 10,30 ja estic enfilant-me a la primera tirada que empalmem amb la segona, es puja bé, tan sols cal anar amb compte amb la neu que el torb d’aquesta nit ha deixat als replans i que dóna més d’un ensurt. La tirada té uns 50 metres amb una dificultat de cinquè.

La segona li toca al Lluis, aquí la roca no és tan bona i la neu hi és més present però amb cura la podem anar sortejant, aquest tram té 30  metres i una dificultat de quart grau, el Lluis  empalma la següent però quan arribo a la reunió jo ,veig que s’ha passat de via i està a la tercera reunió de Gutierrez lo puto amo, per tant em toca desfer el camí i cercar la reunió correcta.

Amb aquest canvi de reunió se m’han trencat els plans, volia fer la següent, però per no canviar les cordes, la farà el Lluis. És la millor tirada de la via, una ascensió per la placa en lleugera diagonal a la dreta amb algun pas molt bonic, la graduació de cinquè més i les assegurances un xic allunyades li donen un punt de picantor. El Lluis ha fet reunió just sobre la placa per tal d’evitar-se passar fred al cim, o sigui que em toca a mi patir aquest tràngol.

Ja en tenim una i ara toca baixar per darrera, que amb la neu sembla una veritable cara Nord i tenim que anar amb molta compta, per sort ara hi ha una corda que ajuda molt.

A les 12 ja estem a peu de via de la segona, la Like a Virgin, hem escollit fer aquesta perquè al díedre de la Neskaragalls encara no hi toca el sol, i a més aquesta ens posarà més les piles.

La primera tirada és consistent, 6c, encara que ni l’he ensumat, pot fer-se en A0 però hi ha trams entre parabolts que cal donar el callo, crec que he fet algun passatge de 6a+, i a l’entrada on hi ha el pas més difícil , sort d’un coper que hi ha a prop del segon parabolt que et permet arribar-hi estiran-te molt. A la resta cal tibar de valent, però ja més humà. He reforçat la tirada amb un camelot del 0,3.

La segona té una sortida de la reunió molt dura i que et deixa els peus a caldo després la cosa baixa un xic encara que no baixa de 6a, el Lluis ha fet reunió en un parabolt que a la vista de la ressenya està poc abans de la reunió.

La tercera , que hem fet nosaltres, surt per l’esquerra per agafar una canal fins la feixa, la via segueix recte fins la feixa i va a cercar la reunió de lo gall pinto.

La quarta en lloc de seguir la placa assegurada de lo gall pinto agafa el díedre de l’esquerra, completament net, però que es pot assegurar al gust, i puja fins el cim , però jo volia tornar-li al Lluis el fred que m’ha fet passar en l’anterior escalada i m’he aturat a la reunió de sobre el díedre i a ell li he deixat la última que puja pel mateix itinerari que lo gall pinto fins el cim.

Ara tan sols resta baixar fins el cotxe i tornar a casa, no sense abans aturar-nos a fer la cervesa de rigor a mig camí.

J. ESTRUCH