VIA CANTO POR SOLEARES

DISSABTE, 21 DE MARÇ

Primer dia de primavera i com no podia ésser d’altre manera, aigua a dojo, de fet tot el cap de setmana el donen plujós i fred. Però nosaltres ens resistim a perdre un dia d’escalada i el Lluis i jo  quedem com sempre  i amb les ganes de sempre. Anirem a la recerca  del lloc on hi hagi menys possibilitats de pluja.

Tot i les referències de pluja que tenim del Meteoblue, encara albirem una petita possibilitat a la zona de la Noguera on tot i donar pluja , aquesta serà feble amb un petit parèntesi al matí.

A les 8, 30 estem esmorzant al bar Sport de Bellcaire, més sols que la una, i li proposo anar a la Serra del Poll que darrerament està de moda per les noves obertures. És un lloc ideal, nul·la aproximació i vies relativament ràpides de fer, a més les noves vies tenen tota la pinta de ser interessants.

A les 9, 45. estem aparcats sota la paret, el cel està molt amenaçador, però fa molt de vent i mentre venti no crec que plogui, per tant decidim jugar-nos tot a una carta i sortim del cotxe per enfrontar-nos al que sigui. Com que tampoc som masoquistes, del tot, optem per una via senzilla i de fugida ràpida. La via “Canto per soleares”, reuneix les màximes coincidències, fàcil , ràpida i podem allargar-la fent la via “dia de la prostitució” si el temps ho permet.

La primera tirada , de quart grau, és bonica , sense complicacions i ens deixa en una feixa al peu d’una segona paret.

La segona és igual que la primera , encara que una mica més curta i arribem a una gran feixa. Les dues reunions les hem fet en arbres i a les tirades hem trobat tres o quatre parabolts d’assegurança.

La tercera és un llarg flanqueig a la dreta per anar a cercar les plaques que són el motiu de fer la via. La reunió la fem en un replà , sota d’un petit mur. No hi ha reunió, però si arbres i una escombra que sembla indicar el lloc on muntar la reunió.

La quarta tirada és curta, amb un ressalt d’uns deu metres, a la part final del ressalt hi ha un pas entretingut, quart superior o cinquè grau, la resta caminant fins el peu del mur final.

Aquí ja comença a espurnejar però creiem que encara ens donarà temps de fer quelcom més, tot i les gotes que cauen m’enfilo per la paret i gaudeixo d’una tirada molt i molt divertida amb un grau suau, cinquè grau i molt vertical, aquesta tirada em recorda la darrera tirada de la via “Cocata” a la Baell (Ripollès) . Des de sota no veus res, però una vegada dins és un festival de preses.  

En els 35 metres de tirada tan sols hi ha un pont de roca i dos parabolts però poden posar-se flotants a go go.

Mentre puja el Lluis comença a intensificar-se la pluja, més que aigua cauen boletes de gel que castiguen la cara i les mans i decidim deixar l’altre via per una propera visita.

Excepte el ràpel de la darrera tirada la resta l’hem fet desgrimpant i hem arribat al cotxe just quan la pluja comença a apretar de valent, tant que tenim que treure’ns el material dins el cotxe per no quedar com a pollets.

De tornada, ja sota la pluja, el ritual de sempre, unes bones braves i la cerveseta.

J. ESTRUCH