DIMECRES, 10 DE JUNY
Hi ha vegades que
juguem amb la sort i pequem d’agosarats , alguna surt bé i d’altres malament i
tenim que deixar el nostre objectiu per més endavant.
Aquest dimecres la
moneda de la sort ha caigut del nostre costat i hem pogut complir el nostre
objectiu, tot i que en el darrer tram hem tingut que sortir espiritats.
El Meteoblue ens donava
molt poques alternatives si volíem sortir dimecres (pluja a dojo per tota la
geografia, i en algun cas perill de turmenta seria), però fa molts dies que el
Visa i jo no podem sortir junts i tots dos som molt tossuts !!!.
El dimarts seguint la
meteo, sembla que l’única opció factible és anar al Sud on tot i havent-hi el
perill de pluja, aquest és més baix.
Fa molt temps havíem
dit d’anar-hi per conèixer la zona i fer alguna de les clàssiques i aquest és
el moment. Decidim baixar i fer la via Mas Colomer de les Roques d’en Benet,
(anem equipats amb la ressenya de l’ escalatroncs que sempre és un plus de
seguretat per lo ben treballades que tenen les ressenyes i els comentaris,
encara que aquesta vegada, tot i tenir raó, crec que van quedar-se curts amb el
tema de roca “sanejada”).
A les 9,30 hores,
estem a la plaça d’Horta de Sant Joan davant d’un bon esmorzar. Tenim la mosca
a l’orella perquè el terra està ple de bassals, signe inequívoc que acaba de
fer un bon xàfec i el cel està molt amenaçador sobretot per la part Oest
A les 11 hores, ja estem a peu de via, no dubtem en començar
però amb un ull anem estudiant les
possibles escapatòries de la via per si cal baixar i amb l’altre no perdem de
vista el cel i les boires amenaçadores que surten del darrera de les parets
A la cruïlla hi ha un
cartell de prohibició de l’escalada, però tan sols parla de dues vies que
queden just a la nostra dreta, hem estat de sort!!.
El Visa s’apunta la
primera, com sempre, i no sabria que dir, roca polida, pedres soltes, poques
assegurances , etc,.... vaja que puges amb un xic de tensió i amb un pas picant
de cinquè superior per donar-li al·licient a la tirada.
Al veure la segona,
m’ha faltat una espurna per no sortir d’allà per cames, roca MOLT trencada i
dues assegurances per fer un flanqueig a l’esquerra de 20 metres, diuen que és
fàcil, però per les suors que m’han entrat, jo li he donat una dificultat de
quart grau (podrit).
La quarta tirada
sembla que el panorama canviï , la roca millora molt però el primer tram de la
tirada exigeix concentració, costa trobar la posició i cal fer passatges
d’oposició i off wind amb unes postures de funambulisme, hi ha dos parabolts
però pot reforçar-se bé amb camelots.
La reunió està en un
autèntic balcó sobre el buit, i com a tal, puc veure mentre puja el
company com les boires van fent –se
compactes darrera les roques d’en Benet i el vent ens fa arribar alguna gotellada,
però el que més atemoreix són els trons que anem sentint cada vegada més a prop.
La cinquena tirada
comença amb dos passos d’ artificial per després agafar-se a una fissura
podrida que cal superar amb tècnica de bavaresa, tenint molt en compte en
quines roques t’agafes, acabada la fissura cal fer uns metres en artificial que
pot fer-se en Ao.
Mentre munto la
reunió, dos trons ens deixen gelats, sembla que estiguin caient sobre les
roques d’en Benet i ja comencem a patir per com sortirem. El Visa puja la
tirada com un fórmula I i sense aturar-se segueix fins el cim, crec que aquesta
ha estat la tirada que hem fet més rapida de totes, tot i la seva dificultat de
cinquè superior i la seva roca mediocre, però és que estem acollonits!!.
Al cim, les gotes que
ens arriben son molt més constants que a la paret, cal sortir per cames.... !!!. Seguint les
instruccions de escalatroncs en endinsem per un mar de terrasses on cal anar en
compte fins arribar a la canal i d’allà al coll.
Aquí ens trèiem els
peus de gat, que no ens hem atrevit a treure fins ara i enfilem avall seguint les
fites i una cabra, fins que els perdem als dos i aleshores seguint la intuïció
per una canal on ens cal fer una desgrimpada fins arribar a un caminet que en
porta a la pista principal, una mica més amunt del cotxe.
A les 16 hores, ja
estem dins el cotxe , camí d’Hora de Sant Joan per fer la cervesa de rigor,
avui ens hem arriscat i hem triomfat, no m’imagino que hagués passat si la
turmenta que sentíem a prop (segons la tele a Calaceite varen caure uns 80
litres, entre les dues i les tres de la tarda), segur que ara tan el Visa com
jo tindríem escates a la pell.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada