DILLUNS, 10 D’AGOST
El diumenge tornem
a trucar-nos amb el Cesar perqué dilluns donen bon temps i podrem aprofritar-ho
per fer una nova escalada, aquesta vegada a la vessant de Potes, o sigui que li
toca a ell fer quilometres de bon matí.
La meva proposta és
fer l’Espero Sud de Cueto Agero, un cim molt característic que hi ha al
engorgat de la Hermida, proper a Potes.
Avui el Cesar ve
acompanyat d’un nou company, el Francesc, i tots tres emprenem aquesta aventura
que és molt diferent a l’anterior però igualment interessant.
Les referències que
tenim de l’aproximació no són gaire precises però amb intuïció no ens costa
gaire arribar al revolt on tenim que deixar el cotxe, ara tan sols resta
arribar a peu de paret per trobar la via.
En un principi fallem
i pugem molt a l’esquerra però aviat veiem l’error i podem rectificar i trobem
sense problemes el cable de la ferrada.
Pugem sense
encordar-nos fins la reunió 0 al fil de l’aresta, una suada de nassos, hem fet
uns cent metres de desnivell . Ara ja estem situats i toca posar-nos en solfa.
A diferencia de
l’anterior via, aquesta no està equipada, tan sols alguna assegurança per
indicar el camí, la resta cal muntar-ho, incloent-hi alguna reunió.
La primera tirada
comença fàcil fins arribar al díedre, però aquest és dur de pelar cal
reforçar-lo bé, està graduat de cinquè superior però n’he trobat de més fàcils
amb aquesta graduació.
La segona tirada és
de transició , fins una alzina situada en plena aresta, nosaltres hem fet
reunió al arbre però just sobre i a l’esquerra hi ha una reunió amb dos
parabolts nova ??.
La tercera és com la
primera , primer fàcil, però desprès ensenya les dents, a més en el tram
complicat és difícil d’assegurar.
La quarta tirada és
curta però matona, uns vint metres, però el díedre extraplomat de la ressenya
és molt dur, hem començat en lliure i hem acabat com hem pogut, cal estar molt
fort i àgil per superar aquest tram.
La cinquena tirada és
més mantinguda que l’anterior però també més franca, intercalant passos de A0 i
lliure pots anar fent tenint present que cal protegir-la.
La sisena tirada és
més fàcil però cal anar en compte per la quantitat de herbes que hi ha.
A partir d’aquí la
dificultat baixa i queden tres tirades amb una dificultat de quart grau, tot i
que les ressenyes marquen les dificultats d’aquest tram en tercer.
La baixada és molt
còmoda, per l’aresta oposada fins una cabana de pastor que hi ha al coll i per
un camí fressat pel bestia fins el peu de via.
Sortint de la via
directes a fer la cervesa a Potes on ens acomiadem, jo marxo en dos dies, i amb
la proposta de retrobar-nos per Montserrat. Ha estat una sort trobar al Cesar,
he aconseguit fer els dos objectius que tenia i puc tornar a casa satisfet.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada