VIA LAIA

DISSABTE, 29 D’AGOST

Per tal de fugir de les calors, el Lluis em proposa pujar al Ripolles i deixa a les meves mans l’elecció de la via.

El dissabte, com sempre puntuals a les set del matí ens trobem a Esparreguera i enfilem carretera fins a Ribes de Freser on ens aturem a esmorzar al bar Gusi, entre mossegada i mossegada ensenyo al Lluis les meves propostes . Aquestes són, la via Kuru (via relativament nova al sector dret de la paret) i la via Laia (també en el mateix sector de paret, però aquesta una  clàssica de la zona). No li costa gaire decidir-se i escull anar per la clàssica.

Aquesta vegada les ressenyes aconsellen deixar el cotxe a prop de Queralps i pujar caminant , en lloc de deixar el cotxe a Fontalba. Com que no coneixem aquesta aproximació decidim fer cas als experts i pujar caminant, uff.

A les 10 tenim el cotxe aparcat i comencem l’aproximació pel camí empedrat que puja a Nuria. A les 10,45 ja estem al túnel  que tenim de referència per cercar la via i tot i que les referències son bones , ens costa una mica definir quina és la nostra via.

Per fi, a les 11 el Lluis enfila els primers metres (ell ha escollit fer les tirades senars) i tot i que hi ha alguna assegurança a la tirada ens cal reforçar-la, deu ni do amb els cinquens graus!!, la tirada se les porta i no dona respir fins la reunió. Aquesta tirada ens ha costat més temps del previst.

La segona sembla fàcil però aviat em treu de dubtes, hi ha una passatge entre dues assegurances, que per cert estan posades per no poder anar d’una a l’altre, que obliga a posar els peus a la molsa i apretar de valent, una vegada superat el passatge cal entrar sota un sostre d’una forma poc estètica. Superat el tram entrem en una feixa que cal remuntar fins trobar la reunió, cal anar en compte de no relliscar amb l’herba de la feixa i pujar amb tècnica herba tracció.

La tercera comença per un patit espero molt indefinit i als pocs metres cal decidir quin itinerari vols agafar, per l’esquerra amb tècnica herba tracció o per la dreta amb un tram molt vertical i força difícil de roca i assegurat amb dos parabolts que acaba amb una sortida curta de matoll tracció. Nosaltres hem escollit la segona opció.

La quarta tirada és la més ligth de totes, cal entrar a la dreta dins una feixa i seguir-la amunt fins a trobar els parabolts de la següent tirada, cal fer reunió en un arbre. Tota la tirada és herba tracció, fàcil però compte amb no relliscar amb els peus de gat.

La cinquena comença amb tres passos d’artificial (per als forts, 6a) per desprès travessar una placa d’esquerra a dreta fins entrar a una altre feixa, que cal remuntar amb herba tracció fins una reunió equipada amb un clau i un buri que costa molt de veure.

La sisena es la certificació de la mestria en l’especialitat de herba tracció, tota la tirada vas tibant de les herbes procurant no fer-ho massa fort per no arrancar-les. He fet reunió de dos parabolts (suposem que de la via Kuru).

La setena comença per un esperó per anar a cercar una placa molt llisa que cal travessar de dreta a esquerra, la reunió esta sota un sostre i és molt còmode.

La vuitena comença amb un petit flanqueig a la dreta fins un arbre i just darrera d’ ell cal pujar per un díedre fins la reunió, volíem empalmar les tirades , però el fregament de les cordes ens ha fet oblidar-ho.

La novena , per mi la millor de la via puja a cercar un placa que cal superar, aquest tram de placa ha resultat més difícil i exposat del que diuen les ressenyes, però una vegada superada les dificultats van minvant fins arribar als primers arbres del cim on farem la reunió.

Nosaltres encara hem fet una tirada més fins arribar a l’aresta i a veure les primeres fites de sortida al cim.

Per tal d’evitar problemes donat que no coneixem la baixada de la dreta del cim, decidim anar a cercar la carena de baixada que fem al deixar el cotxe a Fontalba (que ja coneixem) i fer el camí de tornada amb tranquil·litat.

Una vegada al cotxe i desprès d’una bona excursió baixem fins a Ribes per fer l’aturada i la cervesa de rigor

Adjuntem aquesta ressenya  extreta del blog dels comapanys  "eskalades al.ripolles". Per seguir la via portàvem la ressenya  del Luichy  , que com sempre s’ajusta molt a la realitat final, tot i que la ressenya que poso  és la de la via Kuru però hi ha marcat amb color groc (5)  l’itinerari aproximat de la via Laia. En uns dies tindrem una foto de la paret i podrem posar la ressenya segons la nostra visió. Per aconseguir una bona foto cal endinsar-se en les roques de Totlomon i les cames van dir-nos que no era el moment d’anar-hi.

J. ESTRUCH