DISSABTE, 23 DE GENER
Un dissabte normal i
com tinc per costum darrerament pujo a Ca l’Anna per esmorzar i veure la colla,
sense cap objectiu concret.
Però avui no és un
dia de concentracions i son pocs els escaladors que s’acosten al bar. Però
mentre esmorzem i ja tenia mig coll avall quedar-me per Montserrat arriba en
Cesar i no triguem gaire en decidir-nos a fer una escapada per terres de
Lleida.
Hem decidit anar a la
Serra del Poll perquè és un lloc encantador, amb poca aproximació i vies
ràpides el que ens permetrà tornar aviat a casa.
Una vegada al
pàrquing on deixem els cotxes cal escollir via i ens decidim per una que fa poc
han re equipat, la “Mision Imposible”, felicitats a la colla dels Galls pel seu
bon treball !!.
L’ aproximació és
molt curta, diria que de les més curtes de la paret i en pocs minuts ja estem
en plena feina.
La primera tirada ara
és ben visible amb la nova restauració, comença amb un tram vertical fins
arribar sota d’un desplom que passem amb dos passos d’artificial desprès seguir
recte amunt per una placa molt bonica fins el començament de la feixa.
La segona tirada és
fàcil, comença per una canal i seguint una sèrie de feixes en porta a peu de la
segona part de la via. Mentre estem aquí , li comento al Cesar l’existència de
les dues vies de l’esquerra , la “Canto per soleares” i “el dia de la
prostitució”,. Li proposo fer-les ja que anem bé de temps i són molt maques.
Primer comencem per
la Canto por soleares i desprès el dia de la prostitució i les dues li han agradat
molt. Amb aquesta maniobra hem acabat altre vegada a la reunió de la via Mision
Imposible i podem continuar amb la nostra tasca.
Aquesta tirada em
toca a mi, està graduada de cinquè superior encara que jo l’he trobada més
difícil perquè a la segona part de la via he volgut estalviar-me un tros de
díedre i he entrat directe travessant la placa
i deu ni do amb algun passatge. El tram final del díedre i fins entrar a
la reunió és molt espectacular i bonic de fer.
La tirada quatre és
de transició, primer un tram vertical per superar un petit mur per desprès
seguir un tram brut fins la reunió sota de la magnifica placa- díedre de la
cinquena tirada.
Aquesta tirada és
molt franca per un díedre molt marcat que enllaça amb la via “Sodernes mon
guef” amb la comparteix reunió, la part més difícil és la placa final abans
d’entrar a la reunió.
La sisena tirada és
la sortida d’aquesta via, primer cal fer una petita aresta i anar a cercar
l’aresta est que puja per l’esquerra fins un coll molt tancat on hi ha un ràpel
per baixar a la vessat contraria però com que hi ha una cordada fent els
preparatius per baixar preferim seguir remuntant l’aresta Est i arribar al cim
del pic de Castellas i baixar pel ràpel tradicional de la via Olga Frontera on
estem sols.
Una vegada al cotxe i
ja amb la feina feta tornem al Bruc per acomiadar-nos tot passant per Bellcaire
per fer la cervesa de rigor.
J. ESTRUCH
Gracies a tu majo per repatir les nostres vies
ResponEliminaLO PÈPEGALL
Hola Pepe, salutacions.
EliminaSeguiu fent aquests bons treballs de restauració i sempre tindreu seguidors fidels. Felicitats
Josep Estruch