DIMECRES, 02 DE
FEBRER
La informació de la
meteo aconsella cercar un lloc alt per escapar-nos de les boires, però aquesta
vegada ens acompanya l’Edu que baixa d’Andorra i no volem castigar-lo a fer
molts quilometres.
Decidim trobar-nos al
hostal Muntanya d’ Artesa de Segre per anar a fer una via rapida a la Serra del
Poll (Alòs de Balaguer).
La les 9, 30 estem al
aparcament on trobem una cordada de “Galls” , de fet estem en el seu corral,
per sort no tenen els mateixos objectius que nosaltres.
Poc desprès arriben
dos cotxes amb varies cordades conegudes, procedents de Barcelona i que han fet
el mateix pensament que nosaltres.
L’Edu a baixat amb
ganes de fer metres i volem deixar-lo satisfet. El nostre primer objectiu serà
la via “Nick Gall Lastir” per
desprès fer la via “Sodernes mon guef”
Ens repartim les
tirades i a mi em toca xupar corda. Les primeres tirades les farà l’Edu i les
darreres el Josep.
L’Edu uneix la
primera i segona tirada, que representa una placa d’uns cinquanta metres
mantinguda amb el cinquè grau i un tram més suau al final per entrar a la
reunió.
La segona és més
fàcil però amb roca que cal controlar, la fem fins la quarta reunió al peu de
les tres darreres tirades, la reunió és comuna amb la via “Misteris de Pepe
Gall”,aquesta la fa el Josep i atès que ja esta encordat com a cap de corda ,
segueix amb la seva funció de guia.
La tercera, ja ens
limitem a fer les tirades que corresponen i no saltar-nos les reunions, per
tant fem un tram de trenta metres amb una dificultat de cinquè o un xic més,
molt bonica.
La quarta segueix la
mateixa tònica en dificultat i llargària fins una sabina molt gran .
La cinquena tirada
ens caldria sortir rodejant aquesta però sabem que aleshores fer el ràpel ens
complicaria el recuperar la corda i decidim no fer la tirada i fer un sol ràpel
fins la segona reunió. La resta de descens el fem caminant i anem directes al principi de la segona via,
la “Sodernes mon guef”.
Ara si que em toca a
mi, la primera tirada va just per l’esquerra de l’anterior i comparteix reunió.
La segona comença
igual però a mitja tirada aquesta s’enfila pel contrafort en lloc de desviar-se
a la dreta.
La tercera és una
placa vertical molt bonica (la millor de la via) i fa reunió sobre una agulla.
La quarta segueix pel
fil de l’aresta i va superant ressalts cada vegada amb menys verticalitat fins
arribar a un collet. Aquí tenim dues possibilitats, fer un ràpel per la vessant
nord i seguir l’aresta fins el cim amb poca dificultat.
Com que la primera
baixada no la conec , decidim pujar fins el cim i fer la baixada clàssica.
Al pàrquing , ja
estem sols, nosaltres recollim el material i anem fins Artesa per recollir
l’altre cotxe i fer la cervesa de rigor.
Avui a primera hora
la pedra estava freda però a darrera hora ja ens sobra tota la roba , és un
país de contrastos.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada