ANGLADA CERDA

DILLUNS, 24 DE JULIOL.

Primera sortida de vacances amb la família.

Com tenim  per costum hem quedat amb la família Grau –Romero i Rosillo –Romero per fer una escapada de muntanya amb la família i si podem el Jordi el Josep i jo,  ens escaparem per fer una escalada.

Aquesta vegada en lloc de pujar a Jou anirem a Andorra i aprofitarem per fer turisme, compres i activitats culturals.

Donat que tenim objectius diferents, portem ressenyes de totes les zones dels voltants, però finalment  guanya la proposta del Jordi i meva d’anar al Cadi, (fa molt temps que tenim l’Ordiguer com a objectiu i no acabem de trobar el dia per anar-hi).

El millor dia serà el dilluns i fem els preparatius per sortir ben aviat, però problemes logístics ens compliquen la sortida i en lloc de sortir a les set del mati, sortim a les vuit tocades, malament anem de bon començament !!

Entre esmorzar i pujar fins Estana ens porta dues hores, però finalment a les deu comencem a caminar. Ufff  !!! , no recordava la duresa de l’aproximació, sempre havíem pujat en ple hivern per anar a fer gel, però l’aproximació és molt i molt llarga, finalment a les dotze estem començant a escalar.

El nostre objectiu hem decidit que sigui la via Anglada Cerdà a la roca de l’ Ordiguer.

A les dotze, el Jordi comença els primers metres de la via, i decideix fer reunió al pi, la roca no és del tot bona i costa d’acostumar-se.

La segona la fa el Josep, primer fent el mico pel mateix pi i desprès endinsant-se pel díedre que hi ha darrera.

La tercera ja em toca a mi, el mateix  díedre que comença a posar-se vertical , en material que ens ajuda a seguir la via, a més en totes les reunions hi ha com a mínim un parabolt.

En aquesta tirada hi ha una corda que acaba a la segona reunió encara que desconeixem si és una obertura però el fet de estar lligada a la reunió ens dona a entendre que si, per sort baixa per la part dreta de la fissura i no entorpeix la progressió.

A la tercera reunió la corda ve de més amunt, suposem que de la següent reunió i el Jordi que la fa de primer ho confirma.

A la quarta reunió veiem que el nus esta clavat en una fissura, i l’hem desenganxat encara que hem dubtat si recuperar les cordes i baixar-les o deixar-les (finalment pensant que seguien lligades a la segona reunió hem decidit deixar-les)

El Josep ha fet el flanqueig per la feixa fins un arbre i a mi m’ha tocat la pitjor tirada de totes, la sisena, primer un díedre per sortir a un camp de pedres soltes on cal anar amb molt de compte si no vols caure o apedregar als companys. Per sort la reunió és ben visible i he pogut anar-hi directe.

La setena , segueix un díedre- canal fins arribar a situar-te darrera els gendarmes que dominen la paret.

La vuitena s’enfila per una fissura i a mitja tirada hi ha un tram on cal sortir-se’n per progressar per l’aresta de la dreta del díedre fins entrar a la reunió just sota el collet que senyala la penúltima tirada i que ens portarà a l’aresta final.

La novena tirada em tenia el “ coco” menjat, moltes ressenyes la senyalen com a molt difícil i perdedora, també parlen d’un pitó que no cal anar-hi etc, etc.

He sortit de la reunió i sobre el bloc encastat he vist un pitó, (clar és que no tinc que anar) i he flanquejat a l’esquerra fins la següent aresta on he vist que l’havia marrat, torna enrere i tornem-hi, he enfilat placa amunt fins un replanet i a l’esquerra he vist un pitó en un díedre força dret i sobre la reunió, ja en tinc prou i directe cap el díedre i finalment la reunió amb molt i molt aire entre les assegurances .

Darrera ha pujat el Josep i per últim el Jordi, aleshores sorpresa ha trobat dos pitons en el recorregut que ni els he vist, vaja que he apretat el cu.... per res, (bé si per tonto i sec.

La última tirada li toca al Jordi que fa reunió darrera un darrer mur i en una feixa, principi d’una aresta esmolada i amb roca trencada i terra pel que decidim no treure’ns les cordes i seguir encordats fins arribar a la fita que senyala la feixa de baixada.

De la feixa de baixada, que dir que s’ha dit encara, molt perillosa i cal anar molt en compte fins no arribes a la canal del Cristall on encara hem trobat dues congestes de neu.

La resta ja un passeig, però cansat i llarg fins el cotxe i directes a Martinet per fer la cervesa, avui , si que ens la hem guanyat.

J. ESTRUCH