Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 4 de febrer del 2019

VIA DEL NÍNXOL


DIUMENGE, 03 DE FEBRER

Aquesta setmana m’ha trucat el Jordi per sortir el diumenge, (és una de les poques escapades que pot fer), i desprès de quedar al alguns objectius comuns, restem a l’espera de l’evolució de temps que sembla és molt canviant.
El dijous sembla que la meteo és clarifica, tot i que no tot els mitjans diuen el mateix. MeteoCat , diu sol i vent a dojo, però el meteoblue en alguna zona també diu que sol però el vent suau. ???.
El dissabte, la Isabel , també s’apunta i decidim seguir amb els plans originals, pujar a Ager, (si fa vent de Nord , estarem protegits) i tenim moltes vies pendents per triar.
Sortim com sempre a les set i directes a Bellcaire per esmorzar. I un a vegada satisfets carretera de Avellaners direcció Ager. Al coll hi ha quelcom que mosqueja, tota la serra presenta un mantell blanc per sobre, (més gran del que recordo de la setmana passada), però bé, pugem fins la pista de Colobó aguantant unes rafegues de vent força importants.
Abans d’agafar la pista sortim del cotxe per copsar la temperatura i el fred i les ratxes de vent ens fan tornar ràpidament dins el cotxe – és clar que aquí , avui no escalarem – cal plantejar el pla B.
Baixem fins a Corçà, on pensem que si el vent és d’altura podrem estar resguardats, però tampoc , avui no tenim sort.
Liquidats els dos plans, s’imposa anar a cercar refugi a Sant Llorenç de Mongai, si aquí no escalem, segur que ja no podrem fer-ho.


A Sant Llorenç tot és pau i tranquil·litat, a les parets un munt de cordades i ni una petita brisa ens molesta.
Es tard però ens decidim per una via que no he fet, la via del nínxol, i gracies a les noves tecnologies acabem tenint inclòs la ressenya.


La primera tirada , la fem fins el nínxol, com es feia enguany, una tirada integrament en artificial, abans amb burils però ara tota ella amb parabolts.


La segona comença amb un flanqueig a la dreta, incòmode i anguniós perquè estan brutes de terra totes les preses, les de ma i les de peu, una vegada acabat aquest cal superar un pany de paret vertical, primer un pas de Ao per superar l’entrada (ja no estic tan flexible com abans i no puc aixecar la cama com voldria), desprès un pany de paret amb les assegurances ben lluny però es pot posar un flotant que et dona vidilla i una sortida de la verticalitat força estranya amb preses arrodonides , terra i liquen, (tot una combinació perillosa).


Mentre fem la tirada ens saluda el Roger (comepiedras volador) amb el que varem coincidir la setmana passada a Ager i ens comenta que ahir va patir la meteo a Ager i va trobar la paret empastifada de neu. Nosaltres li expliquem la nostra aventura d’avui. També ens recomana sortir per la via Bauma.


La tercera tirada, surt per l’esquerra i va a la recerca d’un díedre brut, superat aquest un desplom amb bona presa ens porta a un segon díedre, aquest tram, graduat de cinquè, no se que dir-vos, un xic més de graduació no li faria mal, sobretot per la pedra amb fongs per on cal progressar. Fem reunió una vegada acabat el petit díedre i desprès d’un flanqueig a l’esquerra.


La quarta tirada, graduada de cinquè, je je, no se que dir-vos !!!. primer un díedre herbós guarro , per sortir de la reunió, segueix per una feixa plana fins el començament d’un segon díedre. Aquest tram d’entrada al díedre l’he trobat especialment difícil. Recte a munt , molt vertical i difícil  i per l’esquerra , més humà però amb roca lletja, finalment he optat per la segona opció.


La resta de tirada intercalant roca dolenta i una placa de roca bona per acabar el recorregut, total cinquanta cinc metres.


Teòricament , hem acabat la via i anem a per la segona part, però el sol ja ha girat i està a l’ombra. La veritat amb el ventet fred que fa i que és una tirada molt mantinguda, hem decidit tornar un altre dia i fer la via de la Bauma sencera.
Estem satisfet perquè al menys hem pogut escalar, cosa que no teníem, gaire clar quan estàvem a Ager.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada