VIA DE LA COBRA

DISSABTE, 15 DE JUNY

Aquesta vegada vull començar la piulada d’una forma diferent. No tinc per costum criticar ni establir càtedra sobre les graduacions de les vies, de fet, si alguna vegada he posat alguna graduació diferent de les que deia la ressenya  és perquè  he trobat algun passatge prou més difícil  del que deien i he dit el meu parer.  De fet, crec que totes les graduacions son subjectives i tan sols orientatives del que pots trobar-te

Però avui, crec del tot necessari canviar completament la graduació de la via, sempre segons el que he patit i sense menysprear els que van posar els aperturistes. Però la via d’avui l’he trobat tan desfasada que no puc menys que  fer-ho pales.

Els graus de dificultat no dic que no seguin els que diuen , més aviat ajustats per sota,  però cal afegir-hi el grau d’exposició de la via que també compta i molt.

Aquesta setmana sortim amb el Juan Carlos i a darrera hora s’ha apuntat el Josep, i de dues propostes ha sortit escollida la opció de pujar al Pedraforca per cercar la fresca.

A les nou estem al Rosal esmorzant on també trobem al Joan i al Xavi que porten un altre objectiu també al Pedraforca.

Enfilem direcció al refugi i en desviem per la pista de la cantera, què? oh sorpresa, esta llisa com l’asfalt, no hi ha ni una sola pedra solta, una meravella !!!.

Al pàrquing, cap cotxe.

Ens preparem i fem l’aproximació, però a peu de via el Josep, no te bones vibracions i decideix recular i esperar-nos al cotxe, bé, serem dos.

La primera tirada, tot i estar assegurada amb quatre espits, no et dona confiança, roca d’aspecte trencat , molt vertical i difícil d’augmentar la protecció. Desprès del darrer espit hi ha un tram molt exposat amb les fissures plenes de terra i herbes.

Hem trobat una reunió vella a l’esquerra d’una canal i com que les cordes tibaven molt hem fet reunió d’un pitó i un pont de roca amb la baga cutre, (bon començament)

La segona tirada hem tornat a creuar la canal i en el fil de l’esperó hem trobat una nova reunió (alguna ressenya la marca com a reunió primera), uns vint metres de corda i tirada neta. La reunió un espit i un pitó.

La tercera tirada segueix l’esperó i a poc metres hi ha un pitó, més amunt , un díedre molt estètic ens deixa en una petita rapissa on hi ha un espit i un pitó deduint que és una nova reunió. Compta amb l’entrada a la reunió, per sota hi ha un pitó, però les roques que ens serveixen de base es mouen si fas tracció.

La quarta tirada, comença de flanqueig a la dreta per anar a cercar un collet, un espit en una placa al principi, un lloc completament pla,  ens fa dubtar però desprès hem vist brillar un espit en la paret del collet que ens ha indicat el camí. Per sobre del collet, aquest espit i res més fins la reunió al peu de la xemeneia, aquest darrer tram es vertical i amb les preses arrodonides, cal pujar amb compte.

A partir d’aquí és on hem trobat la graduació més diferent del que en realitat trobarem, una xemeneia de quaranta metres molt estreta i sense possibilitats d’assegurar, tan sols hi ha tres bocs encastat que poden servir per llaçar. Les ressenyes li donen quart superior, però per mi és un (6a) com una casa i no li dono més perquè no faig més grau i si fos més difícil no hauria pogut fer-la.

La reunió la hem fet al final de la rapissa amb camalots, perquè la reunió original esta al principi de la rapissa sense possibilitats de protegir-la més i assegurar la cordada d’un sol espit m’ha fet yu yu !!!.

La sisena tirada, segueix amb la mateixa tònica, però és un xic més humana, vaja, que el tram expo tan sols és de uns deu metres, la resta ja es pot assegurar al gust. La veritat, que quan surts de darrera la llastra per anar a la reunió respires tranquil.

La setena tirada és curta, uns vint metres, surt just sobre la reunió superant un petit mur, sense proteccions i desprès un llarg flanqueig a l’esquerra fins la reunió al costat d’una xemeneia.

La vuitena tirada, supera la xemeneia que és força tombada i de fàcil protecció pels boixos que hi ha, quan aquests es fan densos,  cal sortir a l’esquerra per unes plaques fins a trobar algun lloc per muntar reunió, nosaltres hem trobat uns boixos forts a uns trenta metres  en un clar del bosc.

La baixada l’hem fet per darrera, primer flanquejant entre boixos fins canviar l’orientació de la paret i estar sobre una canal que s’ajunta amb la que baixa del prat de Reo i com que no teníem ganes de cercar un camí on poder baixar a la canal hem decidit fer un ràpel de trenta metres fins el terra tot aprofitant un arbre .

De baixada, aturada a el Rosal per fer la cervesa i acomiadar al Josep que ha deixat el cotxe aquí i nosaltres directes a Monistrol per acomiadar-nos fins la propera aventura.

J. ESTRUCH