DIUMENGE, 07 DE
JULIOL
Aquest diumenge no se
com anirà la cosa, he quedat amb el Pere, per sortir, en principi per anar al
“Pedra”, però jo sortiré després d’un sopar i de fer una visita a la ViJazz de
Vilafranca , a més aquesta setmana em tocarà passar a recollir-lo perquè vindre
des de Cunit.
Sortim com sempre a
les set i passem per recollir a l’Angel, i directes al nostre objectiu.
Volem escapar-nos de
la calor i farem quelcom a la paret Nord, encara , sense un objectiu concret,
però bastant centrats en anar a la zona central on tindrem moltes possibles
variants per escollir.
D’entrada volem
començar per la via “Cerdà Verges”, tots tres l’hem feta però fa molt temps.
La pujada fins el peu
de la piràmide, ..ufff !!! cansada com sempre, o per arribar a la cova,
també... ufff !!!, cada vegada em fa més por superar aquests darrers quinze
metres, un dia passarà quelcom si no es
protegeix amb una corda o assegurances.
La primera tirada ,
com sempre, segueixen els pitons en el seu emplaçament i arribem a peu del
diedre negre. Aquesta vegada en Pere ,
en porta una de cap, vol pujar per la via original i en lloc de pujar pel
diedre del Joan Marti ens desviem a l’esquerra a la recerca d’una via quasi
oblidada.
Primer un pitó quasi
enterrat, després un tram on cal autoprotegir.se per arribar a la placa , on hi
ha un buri que fa por i un clau, també hem posat un parell de flotants per
augmentar la protecció i arribar a la reunió amb tranquil·litat.
La reunió, bé, que
vols que us digui, dos claus invertits lligats per uns cordinos recremats i
vells, no cal ni dir que l’hem reforçat amb un parell de flotants.
Però lo fotut del cas
, és que de la reunió cal fer un petit ràpel i baixar al diedre negre per
acabar de resseguir-lo i entrar a la reunió uns deu metres per sobre.
Els primers que han
fet el ràpel, bé, (amb la reunió reforçada) però m’ha tocat baixar l’últim i
rapelar tan sols dels dos pitons invertits i les bagues velles i la veritat que
feia yu yu.
La tercera tirada una
placa acabada en un diedre tècnic , les assegurances, suficients.
La quarta , fàcil i
en lleugera diagonal a la dreta per anar a cercar el pi de la feixa on hi ha
totes les vies del pany central.
Nosaltres, arribats a
aquest punt, ens cal decidir que fem i acabem per la opció més conservadora,
(la ressaca fa estralls a aquestes edats), ens decidim per pujar pel “Gran Diedre”.
Hi ha algun
il·luminat que li dona una graduació de tercer grau, però per mi ni ho era
abans , ni ho és ara.
Una entrada potent
fins arribar al primer pitó, després es suavitza però cal escalar. Hem fet
reunió als trenta metres per evitar fregaments de corda.
La segona tirada,
presenta un tram més vertical que la resta però es deixa fer bé.
La tercera tirada,
segueix la mateixa tònica, però al final hi ha una cova on cal apretar i llegir
be per on superar-la.
La quarta tirada, és
la més complerta de totes amb un tram força obligat abans d’entrar a la reunió.
La cinquena tirada,
tothom la desmereix, però crec que els primer metres son força bonics i
tècnics.
La reunió a sobre del
diedre ens deixa amb el segon dilema del dia. Seguir pujant fins el Coll de la
cova o baixar. Per no anar a cercar el sol i la calor , ens decidim per la
segona opció i amb cinc ràpels per la via arribem al terra.
D’aqui directes a
veure al Jordi per fer una bona cervesa.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada