CULEBRA BASTARDA

DIUMENGE, 29 DE DESEMBRE

Avui , si que definitivament és el darrer dia d’escalada d’aquest any.

Sortim tres companys i a darrera hora s’apunta un quart, millor perquè així podrem fer dues cordades. Serem en Pere, l’Isabel, el Benjamí i jo.

Inicialment va sorgir la idea d’anar als “Picons d’Auberó”, però l’ inversió tèrmica que estem patint ens fa dubtar i portem alternatives per no passar el dia sota aquesta boira gebradora.

Hem quedat amb el Benjamí a Balaguer però abans ens aturem a Bellcaire per esmorzar . Una vegada tots reunits enfilem carretera direcció a Ager, esperem que al coll d’Ager podrem decidir el nostre destí.

Al coll com esperàvem veiem un mar de núvols sota nostre però no son tant tancats com creiem i amb rampell decidim intentar la primera opció. Anem als “Picons”.

Una raó de pes ha estat que el Benjamí i en Pere ja coneixen el camí i jo l’única vegada que vaig acostar-me vaig perdrem.

Fent l’aproximació esbrino on varem perdre’ns l’altre vagada, una fita que assenyala el camí no hi era o no la varem saber veure, ara està molt clar.

Referent al temps, sembla que l’hem encertat, no hi ha boira però hi ha una gebrada de por !!!.

Per fi arribem a peu de via, amb algun tram de camí fent el porc senglar, però hi hem arribat i fa solet.

Ens repartim les vies i nosaltres, l’ Isabel i jo,  optem per la via “culebra bastarda”. En Pere i el Benjamí per la “genollets de vellut”. Les dues comencen en el mateix lloc i comparteixen principi i final de via.

La via ens ha agradat però és força mantinguda  i amb aire entre les assegurances.

La primera tirada comença no gaire agraïda, bruta d’herbes i terra, que juntament amb el tacte de la roca al que no estem acostumats costa d’adaptar-se, però a mesura que vas pujant  guanya en aspecte i   dona més confiança. En els primers metres he posat un alien per assegurar un passatge llarg amb una caiguda lletja fins el terra

La segona tirada és per mi la millor tirada, , molt vertical, mantinguda i ben assegurada, tan sols he posat un camalot del tres per assegurar un tram. Llàstima que la reunió és incomoda i molt penjada.

La tercera tirada és la que ens ha donat més problemes, d’entrada una placa espectacular on cal anar mirant per trobar el itinerari correcte, molt vertical. A mitja tirada s’ha trencat una presa de peus , per sort en un moment que estava ben agafat i no he caigut per pels, cosa que si he fet en el tram més difícil de la tirada, just quan va a trobar-se amb la veïna “genollets de vallut”.

En lloc d’anar a l’esquerra he optat per tirar recte amunt fins que els braços han dit prou i he volat, per sort net i pocs metres, un bon final d’any !!.

Desprès, ofuscat, he optat per anar més a la dreta i superar un díedre que ha resultat ser la part final de la via “díedre sud” que també acaba a la mateixa reunió.

Cal dir que la tirada és mooolt llarga i les cordes pesen molt en els darrers metres.

La tirada final, de tràmit, segueix la carena final fins arribar al cim.

Una vegada dalt esperem als companys, recollim el material i comencem el descens que és en pla “jabali” per la vessant oposada de la muntanya. No hi ha camí i cal intuïció per trobar el lloc més net, tot fins trobar el camí de pujada i desfer-lo en direcció al cotxe.

Baixant per fer la cervesa , no hem trobat res obert i ens ha calgut aturar-nos a la Panadella , perquè, la cervesa segur que no la perdonem.

J. ESTRUCH